La BIbliografia de TExtos antics CAtalans, valencians i balears (BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST), continuada avui com Bibliografía Española de Textos Antiguos (BETA).

El 1984 B. J. Concheff publicà la Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 per V. Beltran i G. Avenoza coordinadors, juntament amb L. Soriano, de l'equip que actualment duu endavant el projecte BITECA.

Uns primers resultats es presentaren en el CD-ROM 0 d'ADMYTE (Madrid: Fundación V Centenario, MICRONET, Biblioteca Nacional, 1994), al qual seguí un segon lliurament en CD-ROM el 1999 (Berkeley: Bancroft Library). El treball d'escorcoll de fons no s'ha aturat pas i en la present www oferim als investigadors l'estat actual de la nostra recerca, hores d’ara força més completa que la presentada en el CD-ROM del 1999. En les línies d'introducció que acompanyaven les edicions en CD-ROM fèiem esment de les dificultats amb les quals ens hem enfrontat, tant pel que fa a la tecnologia com per a l'aproximació metodològica. El treball de B. Concheff se servia d'un suport informàtic que calgué canviar de cap i de nou, i que s'ha modificat en diverses represes per adaptar-lo a les noves exigències informàtiques. Els canvis metodològics no han estat menys importants, car a partir del repertori de B. Concheff construït a partir de les fonts secundàries que s'ocupaven dels testimonis manuscrits, hem passat a un estudi directe de les fonts tant manuscrites com impreses (cf. Beltran i Avenoza 1993; Avenoza 1994).

BITECA és un projecte que pretén reunir informació, sistematitzada i comprovada directament dels originals, sobre els manuscrits i impresos que recullen obres catalanes medievals, fixant el final d'aquest període a la mort de Ferran el Catòlic. Incloem, per tant, totes les obres escrites abans de la mort del rei i també les dels autors que escrigueren la major part de la seva producció abans d'aquesta data, sigui quina sigui la data de còpia o publicació dels testimonis. Les dates extremes de períodes històrics resulten inevitablement arbitràries; potser pensaríem que fos més significativa, per exemple, la de 1500, però el miratge dels tombants de segle no ens pot enganyar: no ho és més, per exemple, que 1499 o que 1501. Pel contrari, 1516 implica un canvi geoestratègic que inaugurà una nova situació política, social, econòmica i intel·lectual, no només en l'àmbit de parla catalana, sinó en tot l'espai ibèric, i coincideix amb un tombant clau en la cultura i la vida d'Europa.

La llengua dels textos objecte del nostre estudi és el català. Ara bé, si ens fixem en la producció poètica, és evident que algunes peces tenen una forta empremta provençal, fins i tot en autors tardans; la presència d’aquesta coloració lingüística (que de vegades afecta també la prosa) es fa constar sempre.

Pel que fa a l'extensió del corpus, era la nostra intenció mantenir el gruix del material que conformava la primera edició de BOOCT compilada per B. Concheff (1984), tot i que, en haver d'orientar la recerca envers el que són textos literaris, hem omès provisions reials, actes de cort, butlles, testaments, inventaris o encants de béns, capbreus i d'altres textos de caire documental. Aquesta decisió s'ha pres amb la intenció de circumscriure el corpus a peces que tinguessin caire literari, a més de les que oferissin un mínim interès filològic o tinguessin una tradició comunament acceptada dins dels nostres estudis, cosa que no es dóna en aquest tipus de documents per molt que puguin representar testimonis de particular importància per a l'estudi de la nostra llengua durant l'època medieval. Sí que hem inventariat les actes i provisions de corts, furs, costums, mostassafs, sequiatges i els textos, en general, que tenien un valor jurídic i normatiu, que han estat tan útils en els estudis de llengua antiga i de les formes de vida a l'Edat Mitjana; és per això que s'han integrat tradicionalment en els estudis filològics. Ara bé, com que el projecte que tenim entre mans es proposa ésser una eina útil de treball per als medievalistes, vam creure necessari ampliar el corpus a obres que, tot i no arribar a l'excel·lència com a peces literàries (ni s'ho proposaven), tenen un gran interès per a l'investigador de la literatura medieval. Han de ser-hi totes les traduccions, fins i tot aquelles que són meres versions instrumentals farcides d'innovacions d'origen incert, ja que són textos que tingueren a l'abast els escriptors medievals i que els proporcionaren materials per construir les seves pròpies obres, tema aquest aprofondit pel projecte TRANSLAT (2009--). És per les raons esmentades: tradició filològica i utilitat per al treball dels medievalistes, que en el repertori mantenim les traduccions i també les obres originals de matèria científica (medicina, astrologia, etc.) i jurídica, tant els grans compendis com les peces breus (ordinacions, lleis copiades exemptes, receptes fora de les grans col·leccions, fórmules guaridores supersticioses, eixarms, i d'altres peces similars) que serveixen a l'investigador en la mesura que li faciliten una informació que difícilment es trobava aplegada al 1991. Des del 2009 al projecte Sciencia.cat es poden trobar informacions detallades sobre l'estudi i edició de les obres científiques en català i els seus autors, que complementen la informació que proporciona BITECA, que és una bibliografia general de fonts primàries on es prioritza la descripció dels suports materials que transmeten les obres medievals.

Per presentar els textos s’ha triat una transcripció paleogràfica que reprodueix l’original en les seves grafies i divisió de paraules, sense intervenció de cap mena, llevat de la resolució de les abreviatures, que s’indiquen mitjançant l’ús de la cursiva. També es diferencia el corpus actual de BITECA de l'originàriament triat per a BOOCT en la incorporació dels poemes dels cançoners catalans. D'alguns n'hi havia peces individuades, però no hi apareixien totes; l'explicació del perquè s'inclogueren a despit d'altres és, de vegades, un misteri. Ha estat necessari desglossar els cançoners peça a peça i inventariar totes les composicions. Aquesta tasca ha estat el nucli de la tesi doctoral de J. Mahiques (2005) i a la seva perseverança hem d’agrair la riquesa de l’anàlisi de les obres poètiques. Pel que fa a l'estudi de la composició material dels cançoners, a hores d'ara està pràcticament enllestit, a partir de les investigacions que ha dut a terme en V. Beltran.

Les característiques de les descripcions incloses a BITECA han evolucionat amb el temps. En una primera fase (seguint l’exemple marcat pels investigadors de BETA) es recolliren unes dades mínimes sobre els manuscrits, pensades només per tal de permetre la identificació dels textos. Més endavant, aquestes descripcions dels exemplars es van anar enriquint, donant entrada a precisions codicològiques que han aportat un coneixement important de la construcció i estructura dels volums en particular i, en general, ens aboquen a una perspectiva general més ajustada a la realitat sobre com fou la composició del llibre medieval al nostre entorn (v. g. Soriano, Avenoza & Lamarca 2007; Avenoza & Soriano 2007; Avenoza 2007). La descripció dels manuscrits i dels impresos s'ha fet amb tota la cura possible, tot i que sovint per les limitacions de temps o d’accés als materials, no sempre s'han pogut reunir les dades desitjables des del punt de vista de l'anàlisi codicològica. Unes dades mínimes s'han anotat inexcusablement (material, mides, datació aproximada, presència d'il·lustracions, de notes de posseïdor, foliació, relligadura, estat del volum i la seva presència als catàlegs), mentre que d'altres (col·lació, filigranes, unitat de pauta, característiques de la pauta, presència de reclams, etc.) només s'han recollit quan ha estat possible. En l’actualitat estem revisant les descripcions més antigues per completar-ne les dades codicològiques que en un primer moment no es van tenir en compte.

BITECA estudia els impresos, no només els incunables, sinó també els del s. XVI que reprodueixen obra medieval i al llarg dels anys hem fet un esforç considerable en l'anàlisi directa de tots els exemplars conservats que ens resultaven accessibles. La incorporació d’aquest material al corpus s’ha fet de forma progressiva i ha avançat de la mà dels coneixements que sobre el món de la impremta han aportat els nostres col·laboradors. Aquesta tasca s'ha de considerar força completa en el cas dels incunables i també les edicions del segle XVI han estat objecte de descripció directa en gran part dels casos. A partir d’una mínima descripció inicial, el formulari s’ha anat enriquint i donant entrada a elements com són les errades a la foliació o a les signatures de quaderns, les variants a la portada o al colofó, etc. L'estudiós que ho desitgi o que ho necessiti trobarà en cada cas una descripció suficient dels exemplars al seu abast, i podrà tenir una idea aproximada de les seves característiques i, particularment, el seu estat de conservació.

En els anys que han passat des del moment en què lliuràrem els materials per a la primera versió en CD-ROM (1994) la tasca ha avançat força. S'han revisat, localitzat i comprovat les referències bibliogràfiques citades de manera incompleta en el BOOCT i s'ha incorporat bona part de la investigació publicada fins a l'actualitat. Cal tenir present, però, que no pretenem reunir una bibliografia exhaustiva sobre la literatura catalana medieval, per això existeixen altres repertoris (com ara el Qüern o el Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. A BITECA intentem recollir aquells treballs que impliquen edicions d’obres o que s’ocupen de la datació, autoria i d’altres particularitats lligades a l’estudi de les fonts primàries; no trobareu, doncs, bibliografia sobre els estudis literaris o lingüístics. Paral·lelament a la revisió de les fitxes velles i a l'eliminació de duplicitats, s'ha continuat amb la recerca a les biblioteques, primerament a partir de l'anàlisi dels catàlegs publicats i després amb la visita directa als centres. Hem pogut examinar un percentatge molt elevat de fons euroeus, nordamericans i espanyols coneguts, tot i que romanen encara arxius i biblioteques per revisar i cal tornar a alguns que foren visitats en les primeres fases de la recerca.

A més del treball de l'equip, hem rebut contribucions d'investigadors que ens han assenyalat nous testimonis per incorporar al corpus, identificacions d'obres, bibliografia que no havíem pogut consultar, etc. No podem més que agrair les precisions aportades per L. Badia, C. Wittlin, J. Riera, Th. Capuano, V. Colomer, Ch. B. Faulhaber, J. M. Fradejas Rueda, S. Gascon, A. Gómez Moreno, J. i A. Massip, M. Morrás, S. Panunzio, J. Torró, H. Sharrer, A. Askins, J. M. Perujo, F. Crosas, R. M. Mérida, J. A. Ysern i J. De Puig, entre d'altres. També hi ha hagut canvis en l'equip de treball. Als col·laboradors dels primers temps (J. Riera i Sans, M. Prats, M. Calderón o M. Raindo) han succeït d'altres com L. Soriano, avui codirectora del projecte. Altres filòlegs, com S. Martí ens ha acompanyat en diversos viatges d'estudis i han sigut becaris col·laboradors del projecte G. Sabaté, E. Salle de la Marnierre, O. Grapí, J. Mahiques, J. Minchiotti i H. Rovira. D'altres s'han fet càrrec de feines específiques, com R. Altés i M. Barrieras (1996), que van realitzar una primera revisió del corpus eiximensià, i M.ª M. López i Casas que s'ha ocupat de problemes que afectaven a impresos marquians. Durant el curs 2002-2003 s'incorporà a l'equip A. Cortijo (que revisà exemplars dipositats als USA) i entre 2002 i 2009 ha format part del grup de recerca M. Lamarca, especialista en el món de l'edició incunable i post-incunable. D Al 2004-2005 J. Minchiotti feu un treball preparatori per a la identificació dels textos jurídics, que continuà L. Soriano (inicialment amb el suport d'un ajut C-RED de l'AGAUR); G. Avenoza i L. Soriano controlaren els fons de la major part de les biblioteques de la costa Est dels USA, de la BN de París i de biblioteques angleses. A. Alberni (investigadora ICREA) va iniciar al 2006 una revisió dels materials adreçada a una nova publicació de BITECA en format convencional continuada per H. Rovira i L. Soriano, que ha cuallat en la publicació del primer volum de Biteca, dedicat als fons conservats a Biblioteques i arxius valencians (2011). Des del 2002 forma part de BITECA F. Crosas, J. M. Perujo i E. Cañizares des del 2009 i O. Perea des del 2011.

El treball de camp continuarà per tal d'examinar aquells arxius i biblioteques que encara no s'han pogut visitar i es tornaran a examinar els fons estudiats quan encara no s'aplicava l'actual formulari de descripció, amb el propòsit d'aconseguir descripcions el més uniformes possibles, que permetin realitzar estudis de conjunt sobre el llibre medieval.

Un altre punt sobre el que volem treballar properament són les dades biogràfiques d'autors i d'altres persones vinculades al corpus de BITECA, a partir de l'examen de la bibliografia publicada recentment i d'estudis de fonts arxivístiques.

Tenim també molt present el desafiament que suposen els continus canvis tecnològics i per això concorrem juntament amb altres grups de recerca internacionals a diverses convocatòries públiques i privades per aconseguir el finançament que permeti a PhiloBiblon mantenir-se com una de les iniciatives capdavanteres en el món de les Humanitats digitals.

Hem d'acabar aquesta succinta presentació amb una asseveració indiscutible: les bibliografies tenen mala premsa. Tothom hi troba mancances, omissions incomprensibles i errors de tota mena i, sens dubte, tenen raó. Per la seva pròpia naturalesa són sovint subsidiàries d'investigacions alienes i és evident que qualsevol investigador pot millorar la part corresponent als temes dels seus estudis (naturalment, no és a ell a qui va destinada, és a ell a qui preguem que ens faci arribar tota millora, retret o suggeriment). Dit d'una altra manera: les bibliografies és excel·lent que les faci altri. Malgrat tot, creiem que pot retre un bon servei a l'estudiós que cerca una font fefaent d'informació sobre manuscrits de determinades característiques, o a qui enceta una investigació nova i li cal tenir reunides les dades dels qui el precediren. D'altra banda, la riquesa de la informació sobre les característiques codicològiques i materials dels exemplars que hem recollit ens ha permès, com queda dit, d'emprendre diverses recerques de filologia material, i ens complauria que els col·legues interessats en aquestes matèries les facin servir també en els seus estudis. És per això que les posem a la seva disposició. A qui li hagin aprofitat, li preguem només que citi l'origen de les dades que hagi pres directament o la consulta de les que hagi fet servir i que ens faci arribar una còpia de les seves publicacions. En qualsevol cas, aquesta és una edició provisional. Tota base de dades és un espai obert a la informació. Mai no es tanca, si bé s'arriba a un nivell en què el seu contingut pot resultar-nos satisfactori. Provisionalitat és la millor definició de la tasca que ara presentem, però ho fem amb el convenciment que pot ésser útil, que és una font preciosa d'informació per localitzar i conèixer millor els testimonis de la nostra antiga literatura

Vicenç Beltran, Gemma Avenoza i Lourdes Soriano juny de 2015

Philobiblon Philoblog