"Ramon Llull es va entusiasmar per una Figura Plena construïda d'una manera bastant complicada per la 'quadrangulatura' i la 'triangulatura' del cercle bàsic de manera que hi resultassin un cercle, un quadrangle i un triangle concèntrics i -segons ell- equivalents en àrea, la qual ja li representava la totalitat de l'esser en totes les seves possibles manifestacions." (Robert D. F. Pring-Mill). La Societat Balear de Matemàtiques ha desenvolupat aquest model de la Figura Plena en 3D: "De la mateixa manera que la figura plana conserva l’area en les tres figures, en tres dimensions hem imposat la conservació del volum en els tres sòlids. Per a la seva col·locació hem fet coincidir els eixos de rotació ternaris del cub i del tetraedre, de manera que així qualsevol secció dels tres cosos és equivalent i indistingible, cosa que no passa en la Figura Plena plana."
Ja està disponible el volum 55 de la revista Studia Lulliana, que edita la Maioricensis Schola Lullistica amb la col·laboració del Centre de Documentació Ramon Llull de la UB. Studia Lulliana va ser fundada el 1957 i va aparèixer amb el nom de Estudios Lulianos fins el 1990; des de 1991 ho fa amb el nom actual i des de 2014 és una revista exclusivament digital. Al llarg del més de mig segle d’existència, la revista ha publicat articles dels més reconeguts especialistes en l’obra de Ramon Llull i representa amb fidelitat l’estat de la investigació lul·lística passa a passa. Per assolir més plenament aquest objectiu, la revista ofereix una bibliografia comentada exhaustiva de totes les publicacions de tema lul·lià que apareixen arreu del món.Gràcies a una col·laboració amb la Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears la col·lecció sencera de la revista ha estat digitalitzada i es pot consultar en xarxa.
Saló de l'Ensenyament. Recinte Montjuïc, palau 2. Estand UB (T2003)
El nostre Centre participa enguany al Saló de l'Ensenyament amb un taller d'iniciació a l'edició de textos a partir de manuscrits de Ramon Llull i de textos científics medievals. Aprendrem a llegir les lletres gòtiques, a entendre com està organitzat un manuscrit i com podem transcriure'l per fer-ne una edició comprensible als nostres dies.
Antoni I. Alomar (dir), Montserrat Lluch, Aina Sitjes, Albert Soler
Any:
2015
Lloc:
Palma
Pàgines:
492
Col·lecció:
Nova Edició de les Obres de Ramon Llull, XIV
Editorial:
Patronat Ramon Llull
ISBN:
978-84-9883-832-9
La present edició és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita catalana i la primera que es basa en el còdex lul·lià princeps (1280), conservat a la Biblioteca Ambrosiana de Milà, un dels més antics de tota la literatura catalana. Reprodueix la primera versió del Llibre de contemplació, prèvia a la revisió que Llull en va fer en la traducció llatina de l’obra.
Ramon Llull (1232-1316), mystic, missionary, philosopher and author of narrative and poetry, wrote both in Latin and in the vernacular claiming he had been given a new science to unveil the Truth. This book shows why his Latin and vernacular books cannot be read as if they had been written in isolation from one another. Llull was an atypical 'scholar' because he enjoyed a form of access to knowledge that differed from the norm and because he organized the production and dissemination of his writings in a creative and unconventional fashion. At a time when learned texts and university culture were conveyed for the most part using the vehicle of Latin, he wrote a substantial proportion of his theological and scientific works in his maternal Catalan while, at the same time, he was deeply involved in the circulation of such works in other Romance languages. These circumstances do not preclude the fact that a considerable number of the titles comprising his extensive output of more than 260 works were written directly in Latin, or that he had various books which were originally conceived in Catalan subsequently translated or adapted into Latin. Information & purchase.
Recuperem en aquest enllaç el programa Identitats de TV3, que Josep M. Espinàs va dedicar a Anthony Bonner, el 23 de març de 1988. És una entrevista en profunditat que val la pena conèixer o revisitar.
Diada de commemoració del 700è aniversari de la mort de Ramon Llull
Data:
dissabte, 13 febrer, 2016 - 10:30 a 18:00
Lloc:
Perpinyà. Mediateca (Émile Zola, 15).
Jornada commemmorativa organitzada per la Mediateca de Perpinyà i el Servei d'Afers Catalans. Al matí Patrick Gifreu oferirà una conferència sobre La disputació de cinc savis, el darrer llibre de Ramon Llull que ha traduït al francès per a les Éditions de la Merci. A la tarda hi haurà una taula rodona que aplegarà quatre especialistes en l'obra de Ramon Llull: Lola Badia, Dominique de Courcelles, Constantin Teleanu i Francesc Tous. El debat s'alternarà amb la lectura de textos de Llull i amb interludis musicals.
Primera sessió del segon semestre del curs del Seminari Literatura i Cultura de l'Edat Mitjana i l'Edat Moderna (SLIMM). Vegeu el programa complet del semestre.
El prof. Xavier Mora, del Departament de Matemàtiques de la UAB, ens fa conèixer uns treballs de divulgació dels escrits sobre votació de Ramon Llull publicats al blog Ars electionis. Són una informació qualificada de la qüestió de les arts lul·lianes d'elecció i ofereixen la versió al català de les obres llatines Artificium electionis personarum (anterior a 1283) i De arte electionis (1299).
