Esteu aquí

Notícies

El Nou Glossari General Lul·lià (http://nggl.ub.edu/) és un diccionari en xarxa de lliure accés que dóna informació de 20.000 mots que trobem a 54 obres catalanes de Ramon Llull, com ara el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de contemplació, el Llibre de meravelles, etc. Està pensat com una eina de recerca però també com una eina que permet que qualsevol lector trobi una paraula del lèxic lul·lià que li plantegi un dubte. És, doncs, la clau que calia per obrir l’obra del gran polígraf català a tothom que hi estigui interessat. Sens dubte, es tracta d’una de les aportacions més rellevants de l’Any Llull. 

Seminari Literatura i Cultura de l’Edat Mitjana  i l’Edat Moderna. Coordinat per Lola Badia i Josep Solervicens. Curs 2016-2017- Primer quadrimestre:

18 d’octubre: Rosanna Cantavella (Universitat de València) L'edició filològica digital en el marc de les transformacions en la comunicació acadèmica

El dia 7 de setembre, es va inaugurar a Lleida l'exposició "Raimundus, christianus arabicus: Ramon Llull i l'encontre entre cultures", i hi serà fins al 30 d'octubre. En aquesta ocasió la mostra va acompanyada d'un important conjunt de peces: objectes, documents i manuscrits. Entre aquestes peces, destaca el testament que Ramon Llull va dictar el 26 d'abril de 1313, tres anys abans de morir. Aquest document es coneixia gràcies a una fotografia feta l'any 1959 però no s'havia pogut consultar físicament des de feia més de cinquanta anys. Aquesta és, doncs, una bona ocasió per veure'l en directe.

Per un problema tècnic greu en el servidor que la conté, la Base de Dades Ramon Llull ha estat fora de servei des del dia 19 d'agost i fins avui 1 de setembre. Ara torna a estar plenament operativa. Us demanem disculpes pels inconvenients que això us hagi pogut causar.

Us oferim el vídeo de la intervenció del prof. Albert Soler al Seminari Complèxica de la UB (23 maig, 2016). Llull va acompanyar el seu original sistema de pensament, l’Art lul·liana i els seus derivats, de múltiples representacions gràfiques. Al darrere, hi ha models matemàtics: grafs, hipergrafs i reticles. Aquest aparat de figures és un exemple del que, en la moderna ciència, la tecnologia o l’administració d’empreses, s’anomena raonament diagramàtic. La naturalesa dinàmica de les representacions  gràfiques lul·lianes i els raonaments que generen són expressió del dinamisme i de la complexitat de la mateixa realitat. Només una ment prodigiosa com la de Llull és capaç de concebre un sistema obert i generatiu de gran abast com el seu.

La prof. Lola Badia, directora del Centre de Documentació Ramon Llull de la UB, ha estat distingida amb el Premi Nacional de Cultura 2016 pel ConCa: "Per l’excel·lència en la seva constant dedicació a la recerca i la investigació en la cultura literària medieval catalana. Ha publicat preferentment estudis i edicions sobre la lírica i la narrativa medieval posttrobadoresca dels escriptors catalans del Tres-cents i el Quatre-cents, incloent-hi Bernat Metge, Jordi de Sant Jordi i Ausiàs Marc, amb una atenció especial per la figura de Ramon Llull, de qui és una de les veus més reconegudes. Catedràtica de Literatura Medieval de la Universitat de Barcelona, ha estat impulsora i coordinadora dels tres primers volums de la Història de la literatura catalana, dirigida per Àlex Broch, una iniciativa que té com a propòsit convertir-se en la successora d’obres de referència de Jordi Rubió i Balaguer, de Martí de Riquer i Antoni Comas, i de Joaquim Molas." La nostra felicitació més cordial!

"Ramon Llull es va entusiasmar per una Figura Plena construïda d'una manera bastant complicada per la 'quadrangulatura' i la 'triangulatura' del cercle bàsic de manera que hi resultassin un cercle, un quadrangle i un triangle concèntrics i -segons ell- equivalents en àrea, la qual ja li representava la totalitat de l'esser en totes les seves possibles manifestacions." (Robert D. F. Pring-Mill). La Societat Balear de Matemàtiques ha desenvolupat aquest model de la Figura Plena en 3D: "De la mateixa manera que la figura plana conserva l’area en les tres figures, en tres dimensions hem imposat la conservació del volum en els tres sòlids. Per a la seva col·locació hem fet coincidir els eixos de rotació ternaris del cub i del tetraedre, de manera que així qualsevol secció dels tres cosos és equivalent i indistingible, cosa que no passa en la Figura Plena plana."

Ja està disponible el volum 55 de la revista Studia Lulliana, que edita la Maioricensis Schola Lullistica amb la col·laboració del Centre de Documentació Ramon Llull de la UB. Studia Lulliana va ser fundada el 1957 i va aparèixer amb el nom de Estudios Lulianos fins el 1990; des de 1991 ho fa amb el nom actual i des de 2014 és una revista exclusivament digital. Al llarg del més de mig segle d’existència, la revista ha publicat articles dels més reconeguts especialistes en l’obra de Ramon Llull i representa amb fidelitat l’estat de la investigació lul·lística passa a passa. Per assolir més plenament aquest objectiu, la revista ofereix una bibliografia comentada exhaustiva de totes les publicacions de tema lul·lià que apareixen arreu del món.Gràcies a una col·laboració amb la Biblioteca de la Universitat de les Illes Balears la col·lecció sencera de la revista ha estat digitalitzada i es pot consultar en xarxa.

El prof. Xavier Mora, del Departament de Matemàtiques de la UAB, ens fa conèixer uns treballs de divulgació dels escrits sobre votació de Ramon Llull publicats al blog Ars electionis. Són una informació qualificada de la qüestió de les arts lul·lianes d'elecció i ofereixen la versió al català de les obres llatines Artificium electionis personarum (anterior a 1283) i De arte electionis (1299).