Josep Moran i Ocerinjauregui

Les Corts-Barcelona, 1944. Graduat en arqueologia hispànica, doctor en filologia catalana i professor titular d’aquest Departament, és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i director de l’Oficina d’Onomàstica d’aquesta institució. Especialista en lingüística històrica (gramàtica històrica i història de la llengua) i en onomàstica catalanes (antroponímia i toponímia), ha publicat i estudiat textos antics com El Capbreu de Castellbisbal (1984), les Homilies de Tortosa (1990), el Cronicó de Perpinyà (1998) i diversos treballs, bastants dels quals han estat recollits en els llibres Treballs de lingüística històrica catalana (1994), Estudis d’Onomàstica Catalana (1995) i Estudis d’història de la llengua catalana (2004). A més, en col·laboració amb Joan Martí, ha publicat Documents d’història de la llengua catalana. Dels orígens a Fabra (1986), en col·laboració amb Jordi Bolòs, Repertori d’antropònims catalans (RAC) I (s. IX-X) (1994), en col·laboració amb Joan Anton Rabella, Diccionari etimològic manual (1999) i Primers textos de la llengua catalana (2001), i, juntament amb Joan Anton Rabella i Mar Batlle, Topònims Catalans. Etimologia i pronúncia (2002). Ha participat en diversos projectes, entre els quals el Nomenclàtor Oficial de Toponímia Major de Catalunya (2003).