Mòdul 6 - La Cultura Catalana, entre Europa i Amèrica

Objectius: 

Estudi comparatiu dels principals fets culturals ibèrics i americans que prenen forma o que tenen alguna implicació a Catalunya, com a conseqüència directa o indirecta del seu europeisme o en relació amb aquest. S’analitzaran diversos fets que tenen clarament aquesta doble implicació: la relació amb la literatura americana, especialment d’Amèrica del Sud, i el paper clau de Barcelona en alguns dels seus fets més rellevants; la proposta iberista sorgida al segle XIX i desenvolupada fins ben entrat el segle XX, com a alternativa cultural a l’articulació estatal existent; i les apel·lacions al diàleg cultural com a constant de les relacions Catalunya-Espanya.

Continguts: 
  • Internacionalitat literària
  • Relacions entre literatura catalana i altres literatures: aspectes americans
  • Història intel·lectual i literària de l’iberisme

Seminari Barcelona-Amèrica 1890-1975) Professorat Bernat Padró

Seminari Iberisme Professorat Bernat Padró

Seminari Diàleg de Literatures Professorat Bernat Padró

Seminari monogràfic extraordinari: Iberismo: aspectos discursivos Professorat Arturo Casas

Seminari monogràfic Roberto Bolaño: Perspectiva des de Barcelona. Professorat: Carlos Acevedo

Seminaris

Barcelona-Amèrica (1890-1975 [1982])

Professorat: 
Bernat Padró

A partir de finals del segle XIX, entre Barcelona i diverses ciutats americanes, especialment d’Amèrica del Sud, s’ha establert un diàleg cultural que responia a una estreta relació política i econòmica. Des dels viatgers als industrials, des dels emigrants als exiliats, les relacions amb la literatura llatinoamericana ha passat per diverses formes i fases. Una d’aquestes fases és la constitució de Barcelona com un referent del camp editorial en llengua castellana, sense el qual no s’expliquen alguns fenòmens de la literatura llatinoamericana dels darrers cinquanta anys.

L’Iberisme

Professorat: 
Bernat Padró

A partir del darrer terç del segle XIX, amb les propostes d’Ignasi Ribera i Rovira, les relacions entre Catalunya i Portugal plantegen una alternativa al marc nacional espanyol i una proposta cultural i política de voluntat internacionalista. Es tracta d’un precedent de debats polítics concrets que posteriorment tindran una importància decisiva —com ara el diàleg iberista d’Unamuno i Maragall, o en la Trilogia ibèrica de Gaziel—, però que també contindran plantejaments teòrics ben rellevants en el marc de la supranacionalitat i interliterarietat de diversos conjunts culturals europeus.

 

Seminari monogràfic

Iberismo: aspectos discursivos

Professorat: Arturo Casas (Universidade de Santiago de Compostela)

En aquest seminari excepcional, es reflexionarà des del punt de vista de la teoria de la literatura i la literatura comparada, sobre l’espai interliterari ibèric. Tot prenent com a rerefons la història intel·lectual de l’iberisme, (a la qual ja es va dedicar un seminari el curs passat: http://stel.ub.edu/master-bcn-europa/activitats/iberisme-perspectiva-des-de-barcelona), aquest nou seminari mira d’apuntar noves premisses teòriques amb què pensar aquest espai geocultural.

Més informació:

http://webspersoais.usc.es/persoais/arturo.casas/inicioe.html

Seminari impartit en castellà

Diàleg de Literatures (1890-1975)

Professorat: 
Antoni Martí

Catalunya —amb un paper especial de Barcelona— ha estat l’escenari d’un diàleg —de vegades discussió— entre dues grans literatures: la literatura catalana i la literatura espanyola. Les tensions de la crisi de fi de segle, especialment la relació entre Maragall i Unamuno, són el rerefons de l’apel·lació al diàleg de literatures com una de les constants interpretatives de les relacions entre Catalunya i Espanya, però també a la realitat literària catalana, amb episodis significatius com els congressos de Poesia dels anys cinquanta, la crida al diàleg entre Ridruejo i Carles Riba, les aportacions de Cuadernos para el Diálogo, el paper de Salvador Espriu, la mirada de José Luís Aranguren, etc. Aquest seminari recollirà les relacions i intel·lectuals entre aquestes dues literatures, l’espanyola i la catalana, en els moments en què es dóna de manera explícita aquesta consciència problemàtica del diàleg.