Postgrau 1 - Història intel·lectual de Barcelona

L’objectiu d’aquest Postgrau és formar un conjunt de professionals de la gestió cultural, del món acadèmic, del periodisme i de la crítica cultural que incorporin una sòlida preparació en els fets més assenyalats de la Història intel·lectual de Barcelona. En tractar-se d’un cas excepcional en la història cultural de les ciutats europees, per la seva funció de capital cultural i la seva complexitat político-cultural, Barcelona resulta especialment indicada per a resseguir els debats polítics, literaris, urbanístics, socials, etc. més importants de la història europea contemporània des del punt de vista de la Literatura Comparada i la Història comparada dels intel·lectuals.

Un dels aspectes a estudiar en aquest Postgrau és com s’han construït, al llarg de la història, les capitals literàries i culturals d’Europa, analitzar el mateix concepte de capital literària (al costat de la capitalitat política), i inscriure la reflexió sobre Barcelona en una història d’Europa com a història cultural de les ciutats.

Aquest Postgrau vol formar uns professionals que comprenguin la continuïtat d’aquests fets culturals i debats intel·lectuals amb la societat actual, que siguin capaços de sustentar la seva reflexió sobre la Barcelona dels nostres dies en una tradició cultural i intel·lectual sòlida, múltiple, articulada entre la cultura pròpia i la internacional, i que vinculin aquests coneixements amb el pensament crític i amb la reflexió ciutadana.

Començament de les classes: Aquest Postgrau no s'imparteix sencer en el curs 2018-2019.
Només poden matricular-se'n els Mòduls Troncals (1 i 6)

 

 

Direcció: 
Antoni Martí Monterde
Coordinació: 
Àlex Matas Pons
Objectius: 

Presentació de la metodologia i conceptes de la sociologia, la història dels intel·lectuals i la història comparada dels intel·lectuals. La problemàtica d’una història de les idees o intel·lectual en relació a la història de la cultura i de la literatura. Exposició de conceptes i mètodes d’anàlisi de les relacions entre la literatura i la societat, i discussió de la relació entre les nocions de literatura nacional, de literatura europea i de Weltliteratur (també República mundial de les Lletres o World literature).

Continguts: 
  • Introducció a la sociologia i a la història dels intel·lectuals
  • La història dels intel·lectuals i la història de les idees i de la cultura
  • Cap a una història comparada dels intel·lectuals
  • Introducció a la sociologia de la literatura
  • Descripció i anàlisi dels factors del sistema literari
  • El funcionament d’un camp literari
  • Literatura europea i literatura nacional
  • Elements de crítica cultural

Seminari 1 Sociologia de la cultura i dels intel·lectuals Professorat: Enric Sullà i Maria Patricio Mulero

Seminari 2 Eines per a l’estudi del camp literari Professorat: Enric Sullà i Maria Patricio Mulero

Objectius: 

Aquest curs reflexiona sobre els inicis de la modernitat urbana a Barcelona, en el context de la teoria de la ciutat moderna i contemporània. La fesomia de la ciutat es transforma a partir de l’enderrocament de les Muralles, la planificació i urbanització de l’Eixample, l’arribada del ferrocarril, la industrialització urbana i l’annexió dels municipis veïns per part de Barcelona: una gran revolució urbana que coincideix amb els impulsos de la Renaixença —des d’Aribau fins a Verdaguer i el paper dels Jocs Florals en la revitalització cultural de Barcelona—, i del Modernisme —de Rusiñol i de Maragall, entre d’altres contemporanis de Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch. El curs estudia aquest període fundacional del camp literari i intel·lectual de la ciutat de Barcelona en els següents tres blocs:

Continguts: 

Seminari Debat urbà com a debat intel·lectual a Barcelona
Professorat: Àlex Matas

Seminari El teatre com a debat social a la Barcelona de la fi de segle
Professorat: Teresa Rosell

Seminari (transversal M2/M3) Periodisme literari a Barcelona. Professorat: Joan Safont

Objectius: 

Reflexió, documentació i anàlisi sobre el tombant de segle i les primeres dècades del XX, que van significar, per a Barcelona, un impuls definitiu en la seva modernitat, que no s’entén al marge del desenvolupament i consolidació del camp literari i del camp intel·lectual i a la conformació d’una idea moderna d’espai públic a la Barcelona del primer terç del segle XX.

Continguts: 
  • Modernisme-Noucentisme i Història intel·lectual de Barcelona.
  • La Catalunya-Ciutat i la política cultural.
  • Reflexió ciutadana i processos ideològics i culturals.
  • Història del camp literari a Barcelona.
  • Història del camp intel·lectual.
  • Relacions Catalunya-Espanya.
  • Periodisme i literatura.
  • Representació literària de la vida quotidiana a la Barcelona de l’inici del segle XX.

Seminari La irrupció de l'intel·lectual. Professorat: Bernat Padró

Seminari (transversal M2/M3) Periodisme literari a Barcelona. Professorat: Joan Safont

Objectius: 

Reflexió, documentació i anàlisi sobre el camp literari i el camp intel·lectual durant el període de a República i la Guerra Civil, dos processos històrics que polaritzen la història intel·lectual de Barcelona i que marquen un punt d’inflexió de consideració ineludible per als períodes posteriors.

Continguts: 
  • Polítiques i processos ideològics i culturals (1931-1939).
  • Història del camp literari a Barcelona (1931-1939).
  • Història del camp intel·lectual (1931-1939).
  • Periodisme i literatura.
  • Guerra i literatura a Barcelona.
  • Posicionaments intel·lectuals i polarització política.
  • Representació literària de la vida quotidiana a la Barcelona dels anys 30.

Seminari La República i les Lletres Professorat: Bernat Padró

Seminari La Batalla dels Intel·lectuals. Professorat: Teresa Rosell

Seminari (transversal M4 / M5) Mercè Rodoreda Professorat: Neus Penalba. (No s’imparteix en 2017-2018)

Objectius: 

L’objectiu d’aquest mòdul és la documentació, reflexió i anàlisi sobre com queda el camp literari i el camp intel·lectual a Barcelona durant el franquisme, com s’articulen les possibles línies de continuïtat amb els fets culturals anteriors a la guerra, com es posicionen els seus diversos agents i protagonistes, i com sorgeix una nova estructura intel·lectual, literària i editorial a Barcelona. Si bé és cert que no hi ha una desaparició absoluta dels corrents que havien bastit fins els anys trenta la vida ciutadana, el camp intel·lectual i literari a Barcelona i Catalunya, allò ben cert és que sota una dictadura tan llarga, amb prescripcions explícites sobre la cultura catalana, i amb un exili tan important, la vida cultural a Barcelona experimenta uns desequilibris i reajustaments, unes ruptures i novetats importantíssims durant aquests quaranta anys. Res no tornarà a ser el mateix. Però també pot afirmar-se que, a la Barcelona d’aquest període, es produeix un trànsit de l’estat d’excepció a l’excepció cultural i política que acaba redefinint la mateixa idea de camp intel·lectual i que determinarà una reformulació de la literatura a Catalunya.

Continguts: 
  • Polítiques urbanes i processos ideològics i culturals (1939-1975).
  • Història del camp literari i intel·lectual a Barcelona (1939-1975).
  • Camp editorial a Barcelona: destrucció, rearticulació i ressorgiment.
  • Literatura i censura. Literatura i exili interior. L’exili i l’exili interior.
  • Totalitarisme i cultura: debats interns a Barcelona
  • Del tancament de fronteres a la internacionalització dels referents intel·lectuals.
  • La representació de la vida quotidiana a Barcelona en la narrativa.
  • Memorialisme i dietarisme en la Barcelona de postguerra.
  • Ètica i estètica del camp acadèmic durant la dictadura.
  • Modernització econòmica i context político-cultural.
  • El debat sobre el bilingüisme.
  • Els inicis de la transició política com a transició cultural.
  • De l’estat d’excepció a l’excepció cultural i política: Barcelona 1960-1975.

Seminari Barcelona durant el primer franquisme. Professorat: Borja Bagunyà

Seminari (transversal M4 / M5) Mercè Rodoreda Professorat: Neus Penalba. (No s’imparteix en 2017-2018)

Seminari Cultura en Transició: (1960-1975[1982]) entre l’engagement i la cultura de masses.  Professorat: Borja Bagunyà, Ester Pino

Seminari monogràfic Debats crítics a Barcelona (anys 60-70): La recepció de Roland Barthes a Catalunya Professorat: Ester Pino

Seminari monogràfic Gabriel Ferrater i els seu temps Professorat: Marina Porras

Objectius: 

Estudi comparatiu dels principals fets culturals ibèrics i americans que prenen forma o que tenen alguna implicació a Catalunya, com a conseqüència directa o indirecta del seu europeisme o en relació amb aquest. S’analitzaran diversos fets que tenen clarament aquesta doble implicació: la relació amb la literatura americana, especialment d’Amèrica del Sud, i el paper clau de Barcelona en alguns dels seus fets més rellevants; la proposta iberista sorgida al segle XIX i desenvolupada fins ben entrat el segle XX, com a alternativa cultural a l’articulació estatal existent; i les apel·lacions al diàleg cultural com a constant de les relacions Catalunya-Espanya.

Continguts: 
  • Internacionalitat literària
  • Relacions entre literatura catalana i altres literatures: aspectes americans
  • Història intel·lectual i literària de l’iberisme

Seminari Barcelona-Amèrica 1890-1975) Professorat Bernat Padró

Seminari Iberisme Professorat Bernat Padró

Seminari Diàleg de Literatures Professorat Bernat Padró

Seminari monogràfic extraordinari: Iberismo: aspectos discursivos Professorat Arturo Casas

Seminari monogràfic Roberto Bolaño: Perspectiva des de Barcelona. Professorat: Carlos Acevedo