Boscà i Almogàver, Joan

Barcelona 1487/92 - ? 1542. Poeta. De família de mercaders i lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran el Catòlic i de Carles V, féu amistat amb Garcilaso de la i, amb Diego Hurtado de Mendoza, rebé lliçons de l'humanista italià Lucio Marineo Siculo, i fou preceptor del duc d'Alba. A Granada, el 1526, s'entrevistà amb Andrea Navagero, per influència del qual adoptà la mètrica i les formes poètiques italianes. El 1539 es casà amb Anna Girón de Rebolledo, neboda de l'escriptor valencià Joan Ferrandis d'Herèdia, a Barcelona . Les seves obres, escrites en castellà, foren publicades el 1543 amb les de Garcilaso de la Vega. El primer llibre recull composicions dins les formes i els gèneres de la poesia castellana del s XV; el segon, compost entre el 1526 i el 1537, sonets i cançons a la manera d'Itàlia, en endecasílabos, precedits d'una carta a la duquessa de Somma (néta del Gran Capità i muller de l'almirall de Nàpols i gran admirador d'Ausiàs Marc, Ferran de Cardona), veritable manifest de la poesia renaixentista; el tercer llibre enclou el poema clàssic Hero y Leandro en endecasíl·labs blancs, una elegia i dues epístoles en tercets, i un llarg poema en octaves reials. El quart reuneix les obres de Garcilaso. Bé que molt desigual, introduí a la Península Ibèrica la mètrica italiana i posà les bases de la influència d'Ausiàs Marc en la poesia castellana del s XVI. A instigació de Garcilaso publicà, a més, la traducció en prosa castellana d'Il cortegiano (1534), de Baldassarre Castiglione. De la seva producció catalana només ha romàs la poesia Esparsa, que exemplifica bé la seva devoció per Ausiàs Marc.