Martí, Manuel

Manuel Martí (Oropesa, 1663 – Alacant, 1737), filòleg, literat i bibliotecari, va aprendre llatí a Castelló amb Miquel Falcó i va estudiar humanitats i teologia a València. De 1686 a 1696 va residir a Roma, on va treballar com a bibliotecari del cardenal Sáenz de Aguirre, va ser membre de les acadèmies degli Infecondi i dei Dogmi i va entrar en contacte amb els grans intel•lectuals de la Roma de final del Barroc com Crescimbeni o Gravina. El 1696 és nomenat degà de la col•legiata d’Alacant i de 1699 a 1704 va residir a València com a bibliotecari del duc de Medinacelli. És autor de sonets, elegies, comèdies, un poema èpic en octaves, la Gigantomaquia, una Silva a imitació de Góngora, comentaris a l’obra de Teòcrit, Homer i Aristòfanes i d’un diccionari etimològic del llatí. Gregori Mayans va editar el seu epistolari i redactà la seva biografia, la Martini Vita, dos instruments fonamentals per a la fama pòstuma de l’autor.