Virués, Cristòfor de

Cristòfor de Virués (València, 1550-1614) va ser poeta, dramaturg i militar. Fill del metge Alfons de Virués, amic i corresponsal de Joan Lluís Vives, va créixer en un ambient cultural: el seu germà Jeroni, metge i poeta, va ser membre de l'Acadèmia dels Nocturns; el seu germà Francesc, teòleg i poeta; i la seva germana, Jerònima, una reconeguda llatinista. Com a militar, va participar en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat, i va assolir el grau de capità. Com a poeta, va ser especialment elogiat —Cervantes, Lope de Vega, Baltasar de Escobar— pel poema èpic El Monserrate (Madrid, 1588), sobre la llegendària fundació del monestir de Montserrat, que va reeditar (Milà, 1602) amb el títol d'El Monserrate segundo, encara ampliat i corregit a Madrid al 1609. És autor, també, de cinc tragèdies, recollides dins les Obras trágicas y líricas (Madrid, 1609): La gran Semíramis, La cruel Casandra, Atila furioso, La infelice Marcela i Elisa Dido.