Breves notas al epítome de Nuestra Señora de la Balma

L’autor defensa la claredat de la poesia, segons el model de Quintilià, seguit a Espanya per Lope de Vega i la seva escola. Amb tot, desaconsella la proliferació innecessària de notes erudites per a no enfarfegar el lector. El fet d’anotar els seus propis versos és una pràctica aprovada per autoritats com ara Dant, Juan de Mena, Gabriel Fiamma i Just Lipsi. La invocació a les muses, considera, és una pràctica també sancionada per l’ús. És en aquest context que presenta un registre dels seus models preferits: Homer i Píndar, dels grecs; els llatins Virgili i Horaci; els italians Dant i Tasso; els portuguesos Camoens i Faria, els castellans Garcilaso i Góngora; els germans Argensola, entre els aragonesos, i els valencians Ausiàs Marc i Jaume Falcó.