De ratione dicendi

Presentació: trencament amb l’escolàstica i nova forma d’entendre l’elocutio.
Llibre primer: primera part: figures i reflexió sobre el llenguatge; relació entre llenguatge i societat; idees i paraules; qualitat, edat (història) dels mots, dignitat i decòrum; estructura del significat i derivacions (“traslacions”): metàfores, antonomàsies, sinècdoques i símils; criteris d’adequació i necessitat; mots en l’oració, criteris d’exigència en el discurs; so i escriptura: criteris de mètrica, ritme i adequació; sinonímia i polisèmia (en les seves diferents modalitats); segona part: idea de mesura en el discurs; anàlisi del sentit: dificultats de comprensió i d’expressió; diferents intencions autorials, problemes d’interpretació i solucions; ornament en el discurs, emocions, comunicació indirecta, ironia, discurs figurat.
Llibre segon: primera part: classificació de modalitats expressives, en base a un paral•lelisme amb el cos humà; tres estils clàssics (àtic, asiànic i rodi); color en el discurs i adequació; coordinació, equilibri i conjunció en el discurs, en base a l’establert paral•lelisme amb el cos humà; qualitats humanes i qualitats discursives; agudesa, erudició, judici, deliberació –encaix entre qualitats de l’ànima i modes discursius; costums socials: estils greus, estils lleugers i dignitat social; segona part: nocions de comunicació i persuassió (ús correcte de l’eloqüència), finalitats de la retòrica; argumentació, status (punt de vista), desacord i debat; moviment dels afectes (pathos), adequació i dignitat dels interlocutors; captació de l’interès dels oients, anàlisi del receptor, noció de “naturalitat”; dignitat del parlant (salut, mena de vida, professió); dignitat de l’oient (interès, educació); el lloc del discurs (on es realitza materialment); anàlisi dels temes, virtuts, vicis, tractament adequat; parts del discurs, ordre de l’exposició; presentació de l’orador a través del discurs; execució del discurs, control dels efectes, construcció dels arguments, recapitulació.
Llibre tercer: primera part: descripció, narració i preceptiva de les arts; contemplació i anàlisi de la realitat; representacions de l’intel•lecte (phantasia); poder de persuassió; diferents narracions segons la finalitat; permissivitat de les narracions per entretenir; gènere històric, selecció de fets i presa de perspectiva; ordre narratiu i digressions; epílegs; narracions i veracitat, relació amb els estils; apòlegs (com a exemples de comportament); invenció i contes milesis (fantasia sense ensenyança); ficcions poètiques i perspectiva històrica sobre la ficció; ornat permès i criteris morals; adequació de la literatura a la vida; composició de poemes, idees sobre ritme i mètrica; poeticitat i llicència (o permissivitat), alguns límits; preceptes sobre les arts, interès i magisteri; segona part: estilística o desenvolupament del discurs; paràfrasis, possibilitats; epítomes o retalls, possibilitats; relació amb la memòria; categories de comentaris; complexitat i simplificació; traduccions, utilitat i dificultats, interpretacions literals i ornaments.