En el pròleg, l’autor té una visió que l’ajuda a reflexionar sobre les diverses possibilitats a l’hora de traduir. Erasme l’adverteix sobre l’extrema dificultat de la tasca, mentre que Poliziano l’anima a deixar la traducció literal, tant per la impossibilitat de guardar les expressions pròpies de cada idioma, com per la limitació intel·lectual que comporta el no sortir de les petjades alienes. Escoltats els parers de les autoritats, es decideix per realitzar una «emulación», o «imitación». En realitat, sembla una estratègia per evitar possibles crítiques, atès que, a l’hora de la veritat, l’autor segueix molt de prop l’original i realitza una traducció bastant fidel, excepte en algun passatge que suposa una dificultat cultural per al lector, que intentà canviar per algun fet més proper (p. e., canvia la referència a les guerres civils de religió que assolaven França per les lluites internes provocades per les bandositats a Catalunya).
