Joan Lorenzo Palmireno (Alcanyís 1515 – València ~1580), humanista, catedràtic de retòrica a Saragossa i València. És conegut per la seua tasca pedagògica sobre retòrica i poètica, així com per les mostres que ens han arribat de la seua activitat teatral, molt dirigida a la pràctica de les llengües clàssiques. Va publicar diferents opuscles sobre la utilitat de Ciceró (De vera et facili imitatione Ciceronis, 1560) i prosòdia i vocabulari (De ratione syllabarum, 1560; Sylva de vocablos y phrases de moneda (...) 1573; Vocabulario del humanista, 1575), així com una Retòrica en cinc llibres (De rationa dicendi, 1576), i una sèrie de tractats d’estilística sobre la cultivació del llatí (El estudioso cortesano, 1573; El latino de repente, 1578), contínuament reeditats i ampliats. Va ser també el traductor al castellà de les Elegantiae de Paulo Manucio (1578). La seua vida estigué dedicada íntegrament a l’activitat universitària. Aquesta obra polèmica incideix al bell mig de la seua carrera universitària en la qüestió del llatí i l’ús dels clàssics en l’ensenyament.
