Rocabertí indica que alterna prosa i vers, per tal que el lector pugui fer pauses en el plor. Es refereix a la molèstia d'una narració seguida. L'alternança de diversos gèneres en una mateixa obra forma part del sistema literari barroc i, en aquest pròleg, l'autor ho justifica remetent el lector al tema principal de l'obra, el dolor per la mort de Carles II.
L'autor afirma que utilitzarà una mètrica diferent per a cada poema, per tal de servir la ciutat de totes les maneres possibles. Queda palès, en tot cas, el gust barroc per a la diversitat d'estils en un mateix poemari, la mixtura. Per justificar la diversitat d'estils, demana al lector que tingui present la diferència que fa la Retòrica: entre narració senzilla i composta o “aliñada”; entre descripció i elogi.
Rocabertí afirma que els errors que pot trobar-se el lector en el llibre poden servir per desenganyar-lo: “a ti debe servirte de desegaño la variedad de los juicios y pareceres humanos, que nunca se contenta sinó de lo proprio”.
