Discurs d’ingrés al cercle intel•lectual de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Per a l’ocasió, l’autor desgrana les característiques que, segons els patrons retòrics clàssics, fan possible un bon text. Segons el marc en què s’ha de desenvolupar l'exposició, és necessari esgrimir uns elements envers d’un altre. A l’empara de la concepció aristotèlica sobre l’harmonia retòrica, Bellvitges diferencia els textos segons el gènere i l’estil. Amb això delimita els objectius que es vol assolir amb un text. En aquest sentit, segueix el patró discursiu clàssic: presentació del concepte textual i acompanyament, posterior, d’exemples extrets d’autoritats clàssiques que il•lustren l’explicació. Alhora, a partir d’una refinada captatio benevolientae, Bellvitges presenta el seu discurs com un exemple d’oratòria que cerca un objectiu concret, pel qual tria els elements que li són més productius per aconseguir la seva fi.