Mimesi

El projecte mimesi té com a objectiu primordial fixar el pensament literari a l'àmbit català durant el Renaixement, el Barroc i el Neoclassicisme. 

Els grans tractats teòrics de Joan Lluís Vives, Gregori Mayans, Joan Andrés o Antoni de Capmany són claus per establir aquest pensament, però també centenars de tractats que han passat desapercebuts. Hi incorporem, entre altres, les reflexions de Francesc Alegre, Joan Boscà, Jaume Joan Falcó, Antoni Llull, Joan Lorenzo Palmireno, Pere Joan Núñez, Andreu Sempere o Joan Serra al Renaixement; d'Antoni de Bastero, Carles Boil, Segimon Comes, Joan Baptista Escardó, Francesc de La Torre, Vicent Mariner, Manuel Martí, Josep Morell, Josep d'Olzina o Josep Romaguera al Barroc; de Josep Climent, Francesc Xavier Llampilles, Joan Baptista Madramany, Joan Francesc Masdéu o Fèlix Torres Amat al Neoclassicisme. Aquestes aportacions, sovint inèdites, podrien passar inadvertides i, en canvi, són importants, si s'insereixen en un sistema que permeti explicar-les, interpretar-les i valorar-les.

En la selecció, catalogació i anàlisi dels textos teòrics objecte d'estudi, tenim en compte una tipologia àmplia que inclou:

1. La recepció, interpretació i imitació dels grans tractats teòrics del món clàssic (Plató, Aristòtil, Horaci) i del món modern (Landino, Robortello, Castelvetro, Tasso, Guarini, Gracián, Tesauro, Boileau, Luzán...)

2. Els tractats específicament dedicats a poètica i els conceptes teòrics que articulen.

3. Els comentaris a creacions literàries, en forma de lliçons acadèmiques, discursos o materials liminars a les edicions.

4. Les reflexions sobre poètica que apareixen en tractats retòrics, pel que fa fonamentalment als conceptes epocals, la delimitació de trops i figures, les reflexions sobre estil i els límits entre poètica i retòrica.

5. Les reflexions sobre literatura que apareixen en històries generals de la literatura, en tractats gramaticals i pedagògics, en obres morals o en tractats mèdics i sobre passions.

6. Les creacions literàries en la mesura que reflecteixen les bases teòriques del moment.


El projecte censa aquestes aportacions, les interpreta i valora; estableix els conceptes bàsics de poètica i retòrica a l'època i vincula les aportacions teòriques generades a l'àmbit català amb les teories literàries europees i les tradicions culturals que les expliquen.

Aquest pensament literari és determinant per valorar l'opció estètica de cada escriptor i l'horitzó d'expectatives dels lectors de l'època, de manera que el resultat del projecte hauria de condicionar la visió actual de la literatura del Renaixement, el Barroc i la Il·lustració i influir en l'orientació de la investigació, la divulgació i la docència d'aquestes tres èpoques.