Ressenya a "Llengua & Literatura", núm. 22, p. 121-123

"Una empresa com aquesta resulta imprescindible i no podem sinó esperar que Mimesi tingui la possibilitat d'indagar més per debatre la sempiterna visió monolítica del barroc que ens han deixat els teòrics de la Il·lustració i, pel que fa a la literatura catalana, qüestionar el concepte de decadència que encara es fa servir als manuals de literatura o als llibres de text per a parlar dels segles XVI, XVII i XVIII. De fet, a més de les seves aportacions en l'àmbit epistemològic i teòric, Josep Solervicens mostra fins a quin punt encara subsisteixen zones opaques de la cultura catalana moderna. Cal insistir també en la dimensió internacional d'aquesta publicació que, a més de reunir contribucions en quatre llengües ─català, castellà, italià i francès─, proposa una aproximació europea al problema. L'eliminació de les fronteres en l'estudi de les literatures i de les històries «nacionals» ─en el sentit etimològic de la paraula─ és un enfocament cada cop més privilegiat pels investigadors de les èpoques medieval i moderna. Des d'un punt de vista estrictament pragmàtic, la mobilitat de les idees i dels intel·lectuals a través de l'Europa occidental, almenys, fa que aquest plantejament sigui pertinent. Les aportacions d'Anne Duprat i de Cesc Esteve subratllen el paper primordial que els teòrics italians desenvoluparen en la constitució i la consolidació dels corrents poètics europeus. Però es percep, amb Josep Solervicens, la influència que va tenir Gracián entre els autors catalans en tant que model o contraexemple, la qual cosa recorda fins a quin punt els estudis comparatius entre les distintes literatures «nacionals», encara en el sentit etimològic del terme, resulten aclaridors."