Ressenya a Zeitschrift für Katalanistik, núm. 26

"L’edició que comentem és un treball refinat de crítica textual que sap aprofitar fonts de tipus diferents, incloses certes identificacions de passatges d'Alfonso de Valdés o de Baltasar de Castiglione que operen en el rerefons de l'escriptura. La tasca, en fi, correspon, a un propòsit cabdal establir un text crític entre tots els testimonis conservats amb la pretensió d’apropar-nos a l'arquetip perdut (...). El model dels col·loquis renaixentistes no sols és estudiat en la documentada "Introducció" que precedeix l'edició, sinó que és pres en consideració al llarg de l'esforç interpretatiu i contextualitzador que es materialitza en les notes Finalment, tal com s'ha avançat adés, caldria destacar l’atenció que Solervicens i Querol dediquen en la seva edició a certs aspectes discursius de l’obra: el caràcter dialògic i oralitzant d'aquest artifici renaixentista; les constriccions lingüístiques que el decòrum imposa a la parla dels personatges en un gènere adscrit a l’oralitat fingida; la importància de les indicacions sobre el moviment "escènic" dels personatges; les referències al caràcter privat de certes intervencions que s'escenifiquen teatralment com a comentaris reservats ja que, en la lògica interna de la ficció representada, no haurien de transcendir a l'esfera pública... Tot plegat fa d'aquesta edició crítica un treball adient a l'interès intrínsec de la peça editada, que pot ser aprofitada per filòlegs i historiadors i que és, alhora, eficaç per al delit d'un públic més ampli que vulgui gaudir de l’elegància dels parlaments i de la curiositat de les dades culturals, geogràfiques o etnogràfiques que l’obra presenta ací i allà amb riquesa de detalls",