personificació (en general)

Fitxes de refranys

Mostrant 21 - 40 de 610 (pàgina 2 de 31)
Text Llengua o varietatordenació ascendent
Vara pădurar, iarna bucătar romanès
Pămîntul cînd se usucă [/] ploaie cere să-l adape romanès

Se la Sariòla xe nuvolaria, / Da l’inverno semo fora, / Se la xe solariola, / Semo tanto drento come fora

vènet

L'inverno se non 'l morsega coi denti, el dà co la coa

vènet
Maio per quanto bel [/] de giazzo el se salva un granel [/] un fià per San Pancrazzo [/] un fià per San Servazzo [/] e il resto per San Bonifazzo vènet

El caligo purga el tempo

vènet
Tramontanin non buzzica [/] se marin non lo stuzzica toscà
Gennaio mette il diaccio e febbraio lo dimoja [sic] toscà

Aria rossa da sera, buon tempo mena

toscà

Sicca annata 'un è affamata

sicilià

Si jinnaru 'un jinnaria, frivaru malu pensa

sicilià

Si marzu nun marzía, giugnu pinía

sicilià

Quannu u suli è callu si vagna

sicilià

Sa die de sanctu Callistu / Quand'est asciutta et bentosa, / Annada sicca et belosa, / Quand'est infusta et serena / Annada bona et piena

sard

Znêr e' fa e' pont e fabrêr u'l romp

romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)

Quand che Sant'Urban l'è arivê al núval a e' su môd u li fa fê

romanyès (varietat de la regió italiana de la Romanya)
Cur cha'l nüvel va in Vuclina [/] as chargia'l cul bun vin. [/] Tuornand ha'l noscha glüna [/] e sur da nus oura svöda'l seis butschin romanx (retoromànic de Suïssa)
Bel sogn Banadetg, bela parmaveira romanx (retoromànic de Suïssa)
San Batrumieu porta cun se [/] u üna stedetta u naiv a pandschè romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur chi fan pan vi'l Resch, vaine trid romanx (retoromànic de Suïssa)

Pàgines