sega, segar | ParemioRom

sega, segar

Category:

feines agrícoles

Fitxes de refranys

Mostrant 1 - 20 de 78 (pàgina 1 de 4)

Text	Llengua o varietat
Kan lé nyolé van kontre Plyanfayon, [/] Prin ta leina é ton takon; [/] Kan lé nyolé van kontre le Valéi, [/] Prin ta fo é ton kovei	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Kan i vouête kontr Vevè, [/] Prin ta fo è ton kové; [/] Kan i vouête kontr [/] Pyanfayon, [/] Prin ta lêna e ton takon	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Kan lé nyolé van kontré Vevè, [/] Prin la fo é le kavé	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
A la Canitiûla véde té-bun: che lé gnolé van chu Motélon, [/] Va té catzi dein ta mèjon; [/] Mâ che van contré Valai, [/] Prin ta faux et ton covai	francoprovençal de Suïssa (la Suïssa romanda)
Quand let niôlet vont dava, [/] Prê la dâille et copa	francoprovençal de França
Vine luna lui Cuptor, pui de seceriş în zori!	romanès
Cel ce se uită la vînt nu va semăna, / cel ce caută la nori nu va secera	romanès
Se la montàgna la mèti el capèl, mòla la fàlse e ciàpa el rastèl	vènet
Se piove la setimana santa, piove anca su la branca	vènet
Il gran freddo di gennaio, il mal tempo di febbraio, il vento di marzo, le dolci acque di aprile, le guazze di maggio, il buon mieter di giugno, il buon batter di luglio, le tre acque d'agosto con la bona stagione, vagliono più che il tron di Salomone	toscà
Ventu e-ssuli ṅġranu lavuri	sicilià
Cur cha'l Pisoc ha sü'l chapè, [/] schi lascha la fotsch e piglia'l rastè	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur il [P]iz [T]umpiv porta capé, lascha la faulç e prenda rasté	romanx (retoromànic de Suïssa)
Cur cha Lunghin ho sü la chapütscha, [/] metta davent la fotsch e piglia'l rastè	romanx (retoromànic de Suïssa)
Pez Punteglias metta si capi; [/] betta la faulsch e pren il rasti!	romanx (retoromànic de Suïssa)
S-chüras modinas - clers tablats, [/] cleras modinas - s-chürs tablats	romanx (retoromànic de Suïssa)
Il meglder prader ais l'ora	romanx (retoromànic de Suïssa)
Macort'aura Sontga Frena, pur sega ad in segar e raschla, cu ti sas	romanx (retoromànic de Suïssa)
Megl trer aint ils guaunts per arer cu per tschuncher	romanx (retoromànic de Suïssa)
La Ngannelóre o che néveche o ce chióve, mèzza vernéte è assute fóre: ou arrespuste la vècchia arraggéte: fra ce ne nvéne la Nnunziéte; arrespónne lu Curpe de Criste: pe jèsse cchiù ssecure quanne aièssene li meteture	pullès (varietat de la regió italiana de la Pulla)

Pàgines