Zăpada îngraşă pământul |
romanès |
Vent marí, fred per l'home i calent per la terra |
català |
Uno nevado [/] Vau pèr li terro uno femado |
occità |
Sol con barra colorá, la tierra mojará |
castellà |
Si el viento viene del mar, mucho daño en tierra habrá |
castellà |
Si alto vuela la golondrina, buen tiempo se avecina; pero si van por tierra, luego, luego, se anega |
castellà |
Quando le rondine volano rasente alla terra è segno di pioggia |
italià |
Quando la tempesta arriva, la rondine sfiora la terra |
italià |
Quan la formiga treu terra del niu, treu tu el blat de la farinera |
català |
Ponent en terra banyada, | pluja una altra vegada |
català |
Pluja de febrer | no entra al terrer |
català |
Plueio de febrié [/] A la terro vau femié |
occità |
Pămîntul cînd se usucă [/] ploaie cere să-l adape |
romanès |
Oronell terrer, pedra o aigua ve |
català |
Oreneta que vola per terra[,] porta tempesta |
català |
Nubarrones en tierra, bonanza en la mar |
castellà |
Nèu dins terro vau femié [/] Mai que noun gèle l'en-darrié |
occità |
Nèu de vue jour, maire de la terro; de vue jour en-lai, meirastro |
occità |
Neige de décembre [/] Est engrais pour la terre |
francès |
Neboeiro na terra, treboada no mar: ou ben chover ou ben nevar |
gallec |