|
Decembrie mântuie anul, dar începe iarna |
romanès |
|
Del pellejo de octubre, de ese te cubre |
castellà |
|
Dende Santos a Nadal é inverno natural |
gallec |
|
Déu dóna la roba segons el fred |
català |
|
Día frío y caliente, hace del sano doliente |
castellà |
|
Dicembre con rugiade, inverno con due spade |
italià |
|
Dicembre imbacuccato, grano (raccolto) assicurato |
italià |
|
Dicembre, dà freddo al corpo ma gioia al cuore |
italià |
|
Dio manda il freddo (e il caldo) secondo i panni |
italià |
|
Disse il freddo alla vecchia: [/] per Sant'Andrea aspettami, [/] se non son venuto, [/] aspettami a Natale, [/] se non ci sono a Natale [/] mai più non m’aspettare |
italià |
|
Dous soulèu dins lou cèu [/] Marcon la frech e la nèu |
occità |
|
Doux hiver, printemps desséché; [/] Pénible hiver, printemps mouillé |
francès |
|
Ducerea timpurie a rândunelelor înseamnă că şi iarna se va pune iute |
romanès |
|
El año seco tras el mojado, / guarda la lana y vende el hilado |
castellà |
|
El buen enero, frío y seco |
castellà |
|
El fred cabal, un mes abans i un mes després de Nadal |
català |
|
El fred per desembre es fica dins, pel gener s'hi asseu, | i el febrer ve amb la pala al coll i el treu |
català |
|
El gregal i el xaloc | porten fred i porten foc |
català |
|
El invierno empieza, ó se ha roto la cabeza |
castellà |
|
El llest mestret | té el secret del fred |
català |
