|
Reste à l'abri / Quand le mistral souffle l'hiver |
francès |
|
Românul zice: „Dacă am dat Bobotează la spate, nu-mi mai este frică de iarnă, am pus mâna pe primăvară!“ |
romanès |
|
S'auses la trido canta, [/] Cerco l'oustau pèr t'abriga [/] O de bos pèr te caufa |
occità |
|
San Antón, viejo y tristón, convida a las muchachas a la oración |
castellà |
|
San Antón, [/] Viejo y meón, [/] Mete á las viejas en el rincón |
castellà |
|
San Francesco, tordo al desco |
italià |
|
San Lorenzo calura y San Vicente friura, uno y otro poco dura |
castellà |
|
San Lorenzo la gran calura, Sant’Antonio la gran freddura, l’una e l’altra poco dura |
italià |
|
San Niccolò di Bari [/] la rondine passò i mari |
italià |
|
San Reimundo tira a anduriña do outro mundo[,] e san Cebrián vólvea a levar |
gallec |
|
Sant Andrièu [/] Bouto lou frech au riéu |
occità |
|
Sant Antoni del porquet [/] és el primer sant del fred |
català |
|
Sant Antòni lou gèlo, [/] Sant Vincèns lou tuo, [/] Nosto-Damo l'entarro |
occità |
|
Sant Pau obre l'hivern o el tanca amb clau |
català |
|
Sant'Agnese [/] il freddo è per le siepi |
italià |
|
Sant'Antonio, la gran freddura; [/] San Lorenzo, la gran calura: [/] l'una e l'altra poco dura |
italià |
|
Santo Agueto [/] Emporto la fre dins sa saqueto |
occità |
|
Se febrié noun febrejo, [/] Mars marsejo |
occità |
|
Se febrié noun febrejo, [/] Tout mes de l'an aurejo |
occità |
|
Se il giorno di San Paolo è sereno, godrem l'annata e l'abbondanza in seno; ma se fa freddo[,] guerra avremo ria, e se nevica o piova[,] carestia |
italià |
