|
L'aigua de giner | posa l'oli en l'oliver, | lo gra al graner, | i vi en lo celler |
catalán |
|
L'aigua del febrer | escalda l'oliver |
catalán |
|
L'aigua del gener, omple la pica i el graner |
catalán |
|
L'aigua per sant Joan, | al pa i al vi causa dany |
catalán |
|
L'aigua per sant Jordi | és bona per a l'ordi |
catalán |
|
L'augua de chiner allena el graner, la de febrer en un calder, la de marzo en un tarrallazo, la d'abril cada gota en bale mil, la de mayo más que'n tot l'año |
aragonés |
|
L'augua de San Juan [/] saca vino y no da pan |
aragonés |
|
L'augua por San Xuan quita vinu ya nun da pan |
asturiano |
|
L'eve de Saint Dzouan tôte le pan; [/] La plodze de Saint Loren arreuve dzeusto a ten; [/] Me a Saint Bartolomé gneun n'en vout më |
francoprovenzal de Italia |
|
La blave e sta tai nui |
friulano |
|
La boira se arrastra / y no ha llovido, / vende los pares / y cómprate trigo |
castellano |
|
La borrina per San Xuan, quita pan |
asturiano |
|
La gnot di Nadâl, met l’orele sul cjalcòn: se al cloche, buine sperance di vin; e se il cîl ’l è nulât, ancje di gran |
friulano |
|
La helada de San Urbano quita pan y no da grano |
castellano |
|
La helada de Santa Rita todo lo quita, la de San Bernardino quita pan y no da vino, y la de San Urbán quita vino y no da pan |
castellano |
|
La helada de Santa Rita todo lo quita |
castellano |
|
La naiv dà il pan, l'aua la fam |
romanche (retorrománico de Suiza) |
|
La nebbia di marzo non fa male [/] ma quella d'aprile toglie vino e pane |
italiano |
|
La nêf di fevrâr e jemple il granâr |
friulano |
|
La nêf prime di Nadâl, e puarte il levàn; dopo e ven par puartâ il pan |
friulano |
