Esteu aquí

La poètica europea de la Il·lustració: raó & cànon

Data: 
dijous, 27 octubre, 2016
La poètica europea de la Il·lustració: raó & cànon

LA POÈTICA EUROPEA DE LA IL·LUSTRACIÓ: RAÓ & CÀNON

Eds. Josep Solervicens & Antoni M. Moll. Barcelona-Lleida, Punctum, 2014.

La poètica europea de la Il·lustració: raó & cànon tanca el tríptic iniciat el 2009 amb La poètica barroca a Europa: un sistema epistemològic i estètic i continuat el 2011 amb La poètica renaixentista a Europa: una recreació del llegat clàssic, tres volums destinats a revisar les poètiques de l’edat moderna, a fixar el sentit dels conceptes clau de teoria de la literatura, a precisar-ne la jerarquia, a analitzar-ne l’evolució i, en definitiva, a oferir una visió global de la disciplina a partir de casos paradigmàtics, amb voluntat de desconstruir alguns dels estereotips associats a les poètiques, donar complexitat als conceptes i reconstruir el sistema teòric des d’una perspectiva comparatista. El volum situa en posició preeminent el pensament literari francès, el més incipient, agosarat i consistent de l’època, però no desaté les idees literàries que coetàniament van generar-se a Itàlia, a Anglaterra, a Alemanya o a Espanya. Només així és possible apreciar i interpretar tant la claror com les ombres de Les Lumières a l’àmbit d’expressió catalana. L’impacte en terres catalanes de la llum que projectava el pensament teòric de la Il·lustració francesa, però també el de la Il·lustració italiana i castellana, es planteja transversalment en diversos estudis del volum, especialment els redactats per Antoni Ll. Moll, Ramon Pla i Neus Ortega. La racionalitat i l’empirisme són els motors que impulsen la Il·lustració i que activen el nou pensament teòric sobre literatura: els estudis de Klaus W. Hempfer i María José Rodríguez Sánchez de León donen complexitat i estableixen diverses modulacions als usos il·lustrats de la raó i de l’anàlisi empírica. La sinergia del component racional i de l’empíric explica la nova formulació del bon gust, de la imitació i del talent i el nou enfocament del cànon, elements que centren les aportacions d’Antoni L. Moll, Bernhard Huss, Ramon Pla, Gisela Schlüter i Neus Ortega. En canvi, sembla necessari repensar el paper d’una noció com la de regles, massa omnipresent a les panoràmiques sobre la poètica de la Il·lustració, perquè, de fet, tot parafrasejant Pope, la llicència també formava part de les regles i, tot i la importància de la claredat, la propietat, l’harmonia o el decòrum per explicar l’art de la Il·lustració, el sistema prescriptiu emmascara sovint conceptes força més operatius.