Esteu aquí

El poema de la Reina de Mallorques i les albes anònimes del VeAg: assaig de reconstrucció textual i mètrica

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
dijous, 6 novembre, 2008 - 19:30
Programa: 

El 6 de novembre del 2008, Anna Alberni va presentar el seminari «El poema de la Reina de Mallorques i les albes anònimes del VeAg: assaig de reconstrucció textual i mètrica». Alberni hi proposà una nova edició del poema de la Reina de Mallorques, conservat al cançoner Vega Aguiló (1420-30), la primera estrofa del qual va ser incorporada també a la traducció catalana del Decameró de 1429. 

Alberni va començar la sessió plantejant la qüestió de l’autoria del poema de la Reina de Mallorques. A part de les dues candidates proposades tradicionalment per la crítica, la reina Constança (primera esposa de Jaume III de Mallorca) i Violant de Vilaragut (segona esposa 

del mateix rei), Alberni va posar sobre la taula un altre nom possible, Esclarmunda de Foix (esposa de Jaume II de Mallorca). De tota manera, Alberni és escèptica quant a l’atribució de l’autoria del poema a una reina de Mallorca real. L’atribució surt, de fet, de la rúbrica del poema, que pot no ser atributiva. El dubte creix si ens fixem en el primer vers de la tornada. Els diversos editors del poema hi han llegit “Mercè, mairits” (que s’ha identificat amb Jaume III de Mallorca). Ara bé, “mairitz” és una mala lectura del manuscrit: en realitat diu “Mercè m’ajats”. Aquesta lectura fa més sentit (a més, és poc coherent amb les convencions retòriques habituals de l’amor cortès que una dona s’adreci al seu marit). 

El poema de la Reina de Mallorques és singular per l’estrofisme irregular que té, tan diferent a la majoria de composicions del Vega Aguiló. Alberni va repassar les diverses edicions que s’han fet del poema des de la primera –la de Milà i Fontanals de 1878– i les diverses reconstruccions mètriques dels editors, cap de les quals és plenament satisfactòria. Per això, va proposar una nova reconstrucció formal del poema, partint dels dos testimonis conservats. Per arribar- hi, l’esmena de la mala lectura dels editors anteriors al primer vers de la tornada («m’ajats», en lloc de «mairits») dóna peu, en primer lloc, a la reconstrucció mètrica de la tornada, que es pot exportar a les dues estrofes de què consta el poema. En segon lloc, la comparació entre la mètrica del poema de la Reina de Mallorques i dues albes anònimes copiades al Vega Aguiló fa evident un patró mètric comú en les tres peces (rimes semblants, mateixos mots rima en llocs estratègics, irregularitat en l’estrofisme) que ajuda a la reconstrucció del poema de la Reina de Mallorques. Alberni conclou que, malgrat que ens hagi arribat amb problemes de transmissió, és clar que el poema de la Reina de Mallorques és una cançó laiada. La presència d’aquest tipus de composicions irregulars en català es podria explicar per la influència de la versificació francesa (el costum de biocar els versos, per exemple, és habitual en algunes balades de Machaut).