El 13 d’abril Marco Pedretti, procedent de la Universitat Catòlica de Milà i becari de doctorat de la de Girona, va parlar d’Anselm Turmeda entre Mallorca i Tunis: el ‘mestre de les tres lletres’ i la seva ciutat. Pedretti analitzà el pensament polític d’Anselm Turmeda a partir de les seves obres en vers, especialment les Cobles de la divisió del regne de Mallorques i els textos profètics. La primera qüestió que es planteja en l’anàlisi de l’element polític en les obres de Turmeda és si la conversió a l’islam de l’autor va ser sincera o no. Sigui com sigui, Turmeda usà la conversió amb alguna finalitat; potser tenia alguna raó per fugir a Tunis i deixar Mallorca i el franciscanisme. Hi ha indicis que fan pensar que potser aquesta conversió va tenir a veure amb els fets polítics: Turmeda es presenta en la seva autobiografia com un savi expert en termes polítics quan s’adreça a Mallorca. 

Les Cobles de la divisió del regne de Mallorques són de tema polític: Turmeda arriba a un jardí, en el qual una reina de negre, l’Illa de Mallorca, es lamenta per la divisió dels seus fills; la solució a aquesta decadència, diu Turmeda, és que els mallorquins preguin per què Déu els concedeixi la unitat; la reina vol que Turmeda vagi a Mallorca a amonestar els ciutadans, ell s’hi nega perquè té por de tornar, però escriu un sermó polític als mallorquins. Després de fer un repàs a l’estructura i l’argument de l’obra, Pedretti destacà el fet que Turmeda critica amb ironia la situació i que es presenta com a l’únic que coneix les causes dels problemes i la solució. Abans de la invasió de Jaume I, quan Mallorca era musulmana, els ciutadans estaven units. La solució es basa en la idea del bé comú; la finalitat de qualsevol comunitat política. Aquesta idea es relaciona amb la pau; només s’hi pot arribar si els ciutadans s’estimen uns als altres. Turmeda té una visió conservadora de l’ordre social: els “grossos” tenen el dret de governar; si els “menuts” arribessin al poder, regnaria el desordre i la societat degeneraria. Les Cobles foren escrites el 1398, el mateix any que Martí I envià un emissari a Mallorca per reformar la societat de l’illa. L’obra mostra que Turmeda volia continuar mantenint relació amb Mallorca. 

Les obres profètiques de Turmeda (Profecia de l’ase, Prometences) també són polítiques: parlen de ciutats dividides, amb problemes de successió, o bé del papat (mai es dedica al poble menut o al clergat, per exemple). No són clares, encara, les fonts de les profecies de Turmeda; sembla que hi ha certs paral·lelismes amb les de Rocatallada, però no estan fetes amb el mateix estil i els mateixos recursos, ni tracten del mateix). En les profecies no hi ha una visió teològica de la història, sinó que tendeix a l’astrologia. Pedretti es preguntà per què Turmeda va escriure aquests textos profètics. Conclou que s’han de comparar amb les altres obres de l’autor, sobretot amb les Cobles. Totes les obres foren escrites per guanyar la benevolença de les autoritats de Mallorca. 

Potser Turmeda es vol presentar com un mestre savi i vol demostrar que és capaç de resoldre els conflictes. 

El pensament polític de Turmeda mostra una visió estàtica de la societat: tot ha de seguir com està. La finalitat de la societat humana és la pau. Els consells que dóna Turmeda en les seves obres són molt general; potser no sabia gaire com solucionar els problemes polítics, però tenia clar que l’objectiu era la pau.