You are here

Erasme entre Roma i Luter: la proposta fallida d'un tribunal d'arbitratge (1520).

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Wednesday, 17 March, 2010 - 19:30
Programa: 

El 17 de març Xavier Tubau, professor de la Universitat Pompeu Fabra i especialista Humanisme, Renaixement i Barroc, va presentar alguns aspectes de la seva investigació en curs Erasme entre Roma i Luter: la proposta fallida d’un tribunal d’arbitratge. Tubau va explicar detalladament els recursos de què es va valdre Erasme per exercir de mediador entre Luter i el poder de l’església de Roma. Entre el mes de juliol i novembre de 1520, va fer tot el possible perquè els membres de la cort del jove Carles V i alguns dels homes destinats a tenir més pes en les decisions polítiques de la dieta de Worms assumissin les seves propostes per solucionar el problema. Entre els documents d’Erasme en aquest període és especialment interessant el Consilium, escrit durant la tardor de 1520, en el qual exposava el seu punt de vista sobre el conflicte i proposava la constitució d’un tribunal d’arbitratge com a solució per resoldre’l. Tot i que es va centrar en aquest text, Tubau també va contextualitzar amb detall els fets precedents que permeten entendre’l amb tots els matisos. 

Tubau va començar repassant la trajectòria professional d’Erasme en l’àmbit de la filologia i la teologia, la seva perspectiva a propòsit de les teories plantejades per Luter i els principis que van fonamentar la posició neutral que va mantenir durant el conflicte. L’edició del Nou Testament va suposar una aportació de gran rellevància en el context de la filologia humanística, perquè era la primera vegada que s’aplicaven els mètodes de la crítica textual de manera sistemàtica al text més important de la cultura europea medieval. L’edició del Nou Testament va ser criticada per Edward Lee i Diego López Zúñiga, als quals Erasme va respondre en una Apologia i en dues extenses Responsiones. Tot i així, els recels i les acusacions d’heretgia que es van formular en les censures al Nou Testament van crear un context propici perquè es cohesionés un moviment de resistència contra Erasme, el qual, tanmateix, va afrontar totes les crítiques sense dubtar de la seva metodologia i demostrant una gran confiança vers els principis de l’Humanisme que fonamentaven la seva tasca com a filòleg. Per Erasme, en aquells moments, la reforma de la teologia contemporània que proposava era perfectament viable. Anys més tard, però, la situació va canviar de manera radical a causa de l’aparició de Luter, ja que durant els primers anys de la Reforma els humanistes i teòlegs escolàstics van considerar que la reforma luterana desenvolupava les línies bàsiques del pensament d’Erasme i la seva filologia aplicada als textos bíblics. Erasme i Luter coincidien en la censura a l’Església contemporània, ja que, entre altres coses, criticaven el poder temporal del Papa, la superstició fonamentada per mitjà de relíquies o imatges i la manca d’una veritable espiritualitat. Aquestes crítiques, a més, eren la part més visible i popular de tots dos autors i això va permetre la ràpida associació de l’Humanisme amb la Reforma. 

La publicació de les obres d’Erasme i Luter va provocar la consciència d’ambdós autors de les diferències que els separaven. Erasme va posicionar-se en contra dels punts bàsics de la doctrina luterana després de la carta que aquest li envià l’any 1524. Aquest és el preludi de la ruptura pública entre els dos autors abans que Erasme publiqués el seu primer text antiluterà, De libero arbitrio, i abans que s’iniciés una polèmica que es va allargar amb diversos textos (del De servo arbitrio de Luter fins a les dues parts del Hyperaspistes d’Erasme). Abans d’aquesta ruptura, però, Erasme era conscient que el seu projecte s’identificava amb el de Luter, per la qual cosa intentava evitar per tots els mitjans que Luter fos condemnat i les gestions que va dur a terme per protegir Luter són inseparables de seva la voluntat de protegir els propis objectius. A la tardor de 1520, amb la publicació del tractat De captivitate babylonica de Luter, Erasme queda vivament impressionant per la violència del text, però es manté en una posició neutral, que més tard reafirmà malgrat el consell de moltes personalitats importants en l’àmbit catòlic, que li aconsellaven que fes públic el seu rebuig cap a Luter, especialment després de la sarcàstica i violenta resposta al rei Enric VIII al Contra Henricum regem Angliae

La posició neutral d’Erasme no s’explica només per factors conjunturals, sinó també per elements estructurals de la seva manera de ser i de veure el món, que combina l’escepticisme filosòfic amb els criteris d’autoritat i de consens de la teologia cristiana. No busca conclusions definitives ni les defensa per tots els mitjans, sinó que accepta com a probable allò que d’altres tenen per cert. Aquest escepticisme modifica la percepció de les veritats doctrinals de l’Església i resulta imprescindible per entendre la seva actitud envers les propostes de Luter, que pretén imposar les seves conclusions com a veritats úniques. Són dues visions del món, per tant, irreconciliables, ja que Luter entén que la veritat comporta una ruptura amb el passat i amb tots aquells que no donin suport a les seves idees, mentre que Erasme busca sempre solucions consensuades que evitin la divisió dels cristians. La neutralitat d’Erasme es va concretar abans i després d’enfrontar-se públicament amb Luter, però hi ha sobretot un breu període de temps, entre el juliol i el desembre de 1520, en què els esforços d’Erasme per mediar entre Luter i Roma van ser especialment intensos. 

El 15 de juny de 1520 es va publicar a Roma la bula Exsurge Domine, en la qual es condemnaven oficialment 41 errors de Luter, se n’exigia la retractació i s’ordenava la crema dels seus llibres. El 3 de gener de 1521 la bula Decet Romanum Pontificem va excomunicar oficialment Luter i els qui seguien les seves idees. Quatre mesos més tard, Luter va comparèixer en la dieta imperial celebrada a Worms i va pronunciar un cèlebre discurs en el qual negava l’autoritat del papat i dels consilis i defensava la de la Bíblia. Finalment, el 26 de maig es va proscriure Luter dels territoris imperials. Davant de tots aquests esdeveniments Erasme va respondre immediatament: va parlar amb Enric VIII després que aparegués la bula Exsurge Domine i va escruire a Luter recomenant-li moderació. El 13 de setembre va escriure al papa desaprovant la manera en què s’ha atacat Luter i reclamant la necessitat d’examinar les seves idees abans de condemnar-les. Poc després de la crema de llibres de Luter a Lovaina, també redacta les Acta Academia Lovaniensis Lutherum, en les quals reclama una evaluació ponderada dels textos de Luter. Erasme va concretar la idea d’un tribunal competent per jutjar els textos de Luter en el text titulat Consilium cuiusdam ex animo cupientes esse consultum et Romani Pontificis dignitati et Christianae religionis tranquillitati

Tubau va considerar que la tria del consilium podia respondre al prestigi de què gaudia el gènere, però segurament també perquè se’l considerava un format que tolerava la proposta d’idees i solucions originals. El Consilium d’Erasme ofereix un examen de les causes que han propiciat el conflicte entre Roma i Luter i una proposta per solucionar-lo. La responsabiltat del conflicte s’atribueix als teòlegs escolàstics, temorosos, segons Erasme, de perdre la seva autoritat amb l’aparició de teòlegs amb una formació de llengües bíbliques que ells no tenien. Erasme proposa com a solució per a la pau de la república cristiana la constitució d’un tribunal de jutges imparcials perquè escoltin Luter i examinin les seves publicacions. Els jutges havien de ser persones amb una formació excel·lent, de virtut i integritat reconegudes i imparcials respecte el papa i Luter. Aquests jutges serien seleccionats per tres governants sense interès en l’assumpte: l’emperador Carles, el rei Enric VIII i el rei Lluís II d’Hongria. 

Erasme no va voler presentar-se públicament com l’autor del Consilium per evitar que els seus enemics ho interpretessin com una mostra més de la seva complicitat amb Luter, i va pactar amb Johannes Faber la manera de presentar la proposta: Erasme redactaria el Consilium i Faber l’exposaria personalment davant de les autoritats polítiques pertinents. Malgrat que el text es va publicar anònimament, de seguida es va atribuir a Erasme. L’estil i les idees que contenia i la perspectiva sobre el conflicte i la manera de resoldre’l recordaven massa les propostes d’Erasme. Van passar molts pocs dies entre l’optimisme amb què Erasme va elaborar el Consilium i el distanciament vers a aquest projecte. El problema van ser, sobretot, les publicacions de Luter durant els mesos d’octubre i desembre de 1520, que van convertir en absurda la fórmula d’un tribunal com el que havia concebut Erasme. Luter va publicar a principis d’octubre el tractat De captivitate babylonica i el 4 de novembre la seva “antibula” Adversus execrabilem antichrsti bullam. Els textos i l’actitud desafiant de Luter van ser decisius perquè Erasme es distanciés ràpidament de la solució proposada al Consilium. L’estretègia del Consilium va agradar a alguns reis i prínceps, que la van considerar viable, però la crema de les Decretales, l’aparició del tractat De captivitate babylonica i les Assertiones, d’una violència excessiva, van fer impossible la proposta conciliadora d’Erasme.