La sessió del 23 de novembre del 2006 va ser a càrrec d’Iveta Nakládalová, una jove investigadora de la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2005 va llegir el seu treball d’investigació sobre La lectura docta: un estudio sobre el concepto de la lectura en los tratados de educación del humanismo europeo. La seva intervenció va tractar de Jardines, polianteas, florilegios y silvas: lectura y enciclopedismo en el Quinientos, un esbós del que serà un capítol de la seva tesi doctoral. En l’enciclopedisme, entès com a gènere que cerca l’organització i difusió sistemàtica i coherent del saber universal, Nakládalová va diferenciar dos tipus de textos: els d’erudició llatina i els vernaculars. Ambdós es presenten com a material de referència orientat a la divulgació i, per tant, permeten una lectura instrumental - és a dir, no contínua - a partir d’índexs. Al primer grup pertanyen obres amb un univers obert, amb un ordre i una coherència interna i que vinculen la funció literària del gaudi amb l’edificació moral i ètica. En contraposició, els textos vernaculars presenten un univers tancat, no mantenen sempre una organització interna del coneixement i tenen com a element bàsic la funció del gaudi amb la finalitat de captar l’atenció del lector (es basen en la curiositas i la varietas). 

A partir d’aquesta distinció Nakládalová es va endinsar en l’estudi d’una de les modalitats més freqüents dels llibres vernaculars: els llocs comuns, obres mediadores que posaven a l’abast d’un públic molt ampli reculls de les lectures més importants al voltant d’un tema o d’una gran autoritat. Un dels punts que en va remarcar són les diferències entre un conjunt de termes d’origen botànic que serveixen per a definir diverses subespècies del gènere (jardins, poliantees, florilegis, silves, vergers, prats...). Els noms que agrupen els diferents tipus de textos tenen un valor metafòric important: per exemple, la silva (selva) és una estructura desorganitzada, en contraposició al jardí, que és un espai ordenat. I seguint en el camp metafòric de la naturalesa, Nakládalová vaexplicar que als prolegòmens els autors d’aquests reculls es presenten a ells mateixos com abelles, perquè extreuen la part més important de les flors per a elaborar el volum, la mel. Però els compiladors no són l’únic aspecte rellevant. Nakládalová va tractar el lligam entre escriptura i lectura. El lector adquireix un paper molt destacat: la conferenciant comparà la lectura amb la rosada i el lector amb la terra que l’acull; per tant, el llibre esdevé un element variable que depèn del seu lector. Nakádalová va exemplificar aquests conceptes a partir d’un conjunt de reculls editats a Barcelona durant el segle XVI.