You are here

La traducció medieval de Livi: font francesa i problemes d'edició

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Thursday, 4 December, 2008 - 19:30
Programa: 

La sessió del 4 de desembre de 2008 va anar a càrrec de Montserrat Ferrer i portava el títol «La traducció catalana medieval de Livi: font francesa i problemes d’edició». Aquesta traducció no està feta a partir de l’original llatí, sinó de la versió francesa que en féu Pierre Bersuire entre 1354 i 1358 per encàrrec del rei de França Joan II. La traducció de Bersuire va tenir una gran difusió a la cort francesa, i va ser la font no només de la traducció catalana sinó també de la castellana, feta per Pero López de Ayala el 1401 i de la traducció escocesa de John Bellenden feta el 1533. 

A la cort catalana Livi era un autor conegut i valorat, especialment entre l’últim quart del segle XIV i el XV, des de Jaume II fins a Alfons el Magnànim. Però és Joan I qui mostrà un interès més gran per Livi. Gràcies a les cartes conservades, sabem que durant anys va emprendre una recerca constant de l’obra de Livi, que no es devia al fet que no en tingués cap exemplar, sinó a la voluntat de posseir exemplars diferents d’una obra que estava molt de moda entre la noblesa. És molt probable que la traducció catalana medieval de Livi nasqués a la cort per iniciativa de Joan, segurament quan encara era infant. De fet, el 1380 Joan ja demanava en una carta a Carles V el Livi en francès, que és la font de la traducció catalana, i el tornava a demanar el 1383 al duc Joan de Berry. 

Només es conserva la traducció dels set primers llibres de la primera dècada de l’obra de Livi, però és probable que la traducció fos més completa que el que n’ha sobreviscut, ja que un inventari de 1504 registra un llibre que es pot identificar amb la traducció catalana de la tercera dècada de Livi. La traducció conservada és molt literal, però el traductor dominava bé el francès: no hi ha grans errors de traducció, però sí alguns errors deguts a confusions que fan pensar que el traductor treballava amb rapidesa. 

L’objectiu de l’edició de la traducció catalana de Livi és presentar la traducció corregida dels errors de còpia produïts durant la transmissió catalana del text i, d’aquesta manera, editar un text tan proper a l’hipotètic original del traductor com permeti l’únic testimoni conservat. És imprescindible, per tant, examinar de manera sistemàtica la transmissió manuscrita francesa per aproximar-nos tan com sigui possible a la font de la traducció i, així, detectar els errors heretats de la font i distingir-los dels errors del traductor i dels errors de còpia propis de la traducció catalana. L’anàlisi directe dels manuscrits conservats de la traducció francesa va permetre aïllar un grup de sis manuscrits que presenten un text molt proper al català: el manuscrit francès que va utilitzar el traductor català, doncs, pertanyia a aquest grup de la tradició francesa. Presenten errors comuns, la mateixa distribució del text i les mateixes rúbriques dels capítols. D’aquests sis manuscrits, dos formen un subgrup encara molt més proper al català, i que podem identificar com a font de la traducció. Una part dels errors que conté la traducció catalana es documenten només en aquests dos manuscrits o en un dels dos. Així doncs,aquests dos manuscrits són la referència bàsica per a l’edició crítica de la traducció catalana. 

Aquest grup de manuscrits és un grup que ja acumula molts errors de transmissió, per tant en el text català hi desemboquen errors de còpia francesos, errors del traductor i els errors de còpia de la transmissió catalana. Ara bé, el manuscrit de la traducció catalana ha estat corregit acuradament per una segona mà, contemporània a la del copista, que ha corregit amb un text probablement català i que, per tant, ha esmenat gran part dels errors de transmissió catalana. 

Audio de la sessió: