You are here

Poesia i música al teatre del Barroc

Conferenciant: 
Data: dia i hora: 
Thursday, 5 November, 2015 - 19:30
Programa: 

 

La primera sessió de literatura moderna del curs es va celebrar el dia 5 de novembre de 2015, amb la intervenció de Gaston Gilabert, autor d’una tesi doctoral sobre El arte dramático de Bances Candamo. Poesía y música en las comedias del ocaso del Siglo de Oro (Universitat de Barcelona, 2015). Gilabert va estendre la metodologia d’anàlisi de la seva tesi doctoral a la literatura catalana en la sessió titulada «Poesia i música al teatre català del Barroc». En primer lloc, va advertir que la presència de la música al teatre barroc és molt superior del que s’ha considerat, per diversos factors: les partitures en general no s’han conservat; desconeixem la identitat dels compositors i dels músics; els textos dramàtics contenen un conjunt de marques formals (solos, duos, tornades a quatre veus, cors, jocs fonètics, etc.) que inequívocament mostren que en la representació d’aquell text dramàtic estava prevista la música, encara que sovint no s’hi hagi vinculat; l’estructura dels espais escènics a l’època assigna un espai als músics i als executors dels efectes sonors.

Tot seguit, prenent com a base el corpus textual del teatre profà i religiós català del Barroc, Gilabert va diferenciar diversos nivells de la presència musical, des dels efectes sonors que hi apareixen per mostrar tempestes, batalles o sons quotidians, fins a la música vocal, la música instrumental que acompanya el recitat d’un text o l’execució dels balls dramàtics sense text. També va remarcar l’estranyesa per l’absència d’elements musicals en peces com la Famosa comèdia de la gala està en son punt i, en sentit contrari, les marques d’una presència força abundant i transcendent de la música al teatre de Francesc Fontanella. A partir de diversos textos analitzats, va inferir les funcions assignades a la música en escena, que van molt més enllà del simple acompanyament del text. En aquest sentit, va mostrar passatges concrets del teatre català barroc en els quals es podia verificar la potenciació de la dimensió metafísica, l’exacerbació emotiva, la transmissió de la sensació de moviment, la canalització del poder sobrenatural i transcendent, però també la ironia o la dimensió més burlesca. De l’aportació de Gilabert se’n va desprendre la necessitat de llegir amb ulls nous i amb una metodologia més solvent la producció dramàtica catalana del Barroc.