Tots els trobats: 36.099
Ocurrències: 2.234.423
Pàgina 928 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36099, començant en el registre 18541, acabant en el 18560
Mot Accepció 1a. doc. DiCCA-XV
incrédulo -a adj./sust. masc. y fem.   [Persona] que carece de fe religiosa. 1445-52
incrédulo -a adj.   Que es propio de personas sin fe religiosa. 1445-52
increíble adj.   Que es de tal naturaleza que no se puede creer. 1475
increíblemente adv.   De manera tan excesiva que no se puede creer. 1494
incremento sust. masc.   Acción y resultado de aumentar la cantidad, el tamaño o la importancia de algo. 1484
increpar verbo trans.   Censurar <una persona> [algo] a [alguien]. 1470-99
incriminación sust. fem.   Acción y resultado de imputar a alguien un hecho delictivo. 1492
íncubo sust. masc.   Sueño agitado que causa angustia o padecimiento. 1494
incubus -i sust. lat.   Íncubo, demonio. 1494
inculcar verbo trans.   Hacer entrar <una persona> con insistencia o repetición [algo] en un lugar. 1494
inculpar verbo trans.   Atribuir <una persona> una falta o un delito [a alguien]. 1428
inculpar verbo trans.   Censurar <una persona> [algo] a [alguien]. 1428
inculto -a adj.   Que carece de conocimientos o de instrucción. 1417
incumbir verbo intrans.   Ser <una cosa> atribuible a [alguien o algo]. 1473
incurable adj.   Que no tiene remedio o que no se puede sanar. 1417
incurridero -a adj.   Que es susceptible de merecer una pena. 1429
incurrimiento sust. masc.   Acción y resultado de merecer o provocar algo no deseable. 1415
incurrir verbo intrans.   Seguir <una cosa> su curso. 1400-60
incurrir verbo intrans.   Caer <una persona> en [un delito o un castigo]. 1400-60
incurrir verbo trans.   Sufrir <una persona> [una pena o una contrariedad]. 1400-60
Pàgina 928 de 1805, es mostren 20 registres d'un total de 36099, començant en el registre 18541, acabant en el 18560