Tots els trobats: 26.444
Ocurrències: 2.234.450
Pàgina 1248 de 1323, es mostren 20 registres d'un total de 26444, començant en el registre 24941, acabant en el 24960
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
trepa1 Derivado de trepar1, y este formado con la base TRIP-, onomatopeya del ruido de pisar. 1495 (CORDE: 1435) 1494
trepa2 Derivado de trepar2, tomado del catalán trepar, derivado de trepant, 'taladro', y este tomado del bajo latín trepanum, derivado del griego trypan, 'taladrar'. 1495 (CORDE: 1477-91) 1494
trepado -a Derivado de trepar2, tomado del catalán trepar, derivado de trepant, 'taladro', y este tomado del bajo latín trepanum, derivado a su vez del griego trypan, 'taladrar'. 1438 (CORDE: 1438) 1499
trepar Derivado del radical onomatopéyico TRIP, imitativo del ruido de pisar. 1505 (CORDE: 1406) 1430-60

trepidación

Tomado del latín trepidationem, derivado de trepidus, ‘inquieto’, y este derivado del helenismo trapetus, ‘molino de aceite’.

1617 (CORDE: 1493) 1440-60
tres Del latín TRES, 'tres'. 1140 (CORDE: 1140) 1400
trescanado -a Derivado de cano, del latín CANUM, 'blanco', con el prefijo tras, del latín TRANS, alterado por influjo de tres. Ø (CORDE: 1950) 1499
trescientos -as Del latín TRECENTOS, 'trescientos', compuesto de TRES y CENTUM. 1219 (CORDE: 1140) 1400
tresmesor Del latín vulgar *TRIMENSANUM, derivado de TRIMENSE (TRITICUM), compuesto de TRES y MENSIS. s.f. (CORDE: 1400) 1400-60
tresnar Tomado del francés traîner, ‘arrastrar’, del latín vulgar *TRAGINARE, derivado de TRAHERE, ‘arrastrar’. 1280 (CORDE: 1240) 1468
trespisar Formado, a imitación del catalán trepitjar, a partir del latín vulgar PINSARE, variante de PINSERE, 'golpear, machacar'. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
trespol Tomado del catalán trespol, ‘pavimento’, de origen incierto, probablemente derivado de trespolar, alteración de entrepolar, del latín INTERPOLARE, ‘reparar, rehacer’, derivado de POLIRE, ‘allanar’. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
trestiga Tomado del bajo latín tristega, 'desván, letrina', y este del griego trístegē, 'tercer piso', compuesto de tri, 'tres veces', y stegein, 'cubrir', de la misma raíz que tegere. 1250 (CORDE: 1284) 1423
treta Resultado aragonés, común con el catalán, del latín TRACTAM, participio pasivo de TRAHERE, 'tirar'. Ø (CORDE: 1481) 1430-60
treudar Derivado de treúdo, resultado aragonés del latín TRIBUTUM, 'contribución fijada a cada tribu', derivado de TRIBUERE, 'abonar, atribuir'. Ø (CORDE: 1331) 1440
treudero -a Derivado de treúdo, resultado aragonés del latín TRIBUTUM, 'contribución fijada a cada tribu', derivado de TRIBUERE, 'abonar, atribuir'. Ø (CORDE: 1477) 1417
treúdo Resultado aragonés del latín TRIBUTUM, 'contribución fijada a cada tribu', derivado de TRIBUERE, 'abonar, atribuir'. 1350-90 (CORDE: 1247) 1402
Tréveris 1498
Treviño 1460-80
treza Tomado del francés antiguo trece, 'trenza', de origen incierto, quizás derivado del latín TERTIARE. Posteriormente, por cruce con el sinónimo trena, del latín TRINA, evolucionó a trenza. 1280 (CORDE: 1275) 1460-63
Pàgina 1248 de 1323, es mostren 20 registres d'un total de 26444, començant en el registre 24941, acabant en el 24960