Tots els trobats: 26.444
Ocurrències: 2.234.450
Pàgina 425 de 1323, es mostren 20 registres d'un total de 26444, començant en el registre 8481, acabant en el 8500
Mot Ètim 1a. doc. DCECH 1a. doc. DiCCA-XV
destre Tomado del catalán destre, del latín tardío DEXTRUM, ‘medida’, derivado de DEXTER, ‘diestro’. Ø (CORDE: 1400) 1400-60
destrecho Calco del aragonés destreito o del catalán destret, del latín DESTRICTUM, participio pasivo de DESTRINGERE, derivado de STRINGERE, ‘apretar’. Ø (CORDE: 1200) 1468
destreñir Tomado del catalán destrènyer, del latín DESTRINGERE, 'apretar, estrechar', derivado de STRINGERE. Ø (CORDE: 1247) 1471
destreza Derivado de diestro, del latín DEXTRUM, 'derecho, que está a mano derecha'. 1490 (CORDE: 1247) 1440-60
destripar Tomado del latín exstirpare, ‘arrancar’, derivado de stirps, ‘raíz’. 1555 (CORDE: 1400) 1400-60
destrocar Derivado de trocar, de origen desconocido, quizás onomatopéyico. Ø (CORDE: 1434-70) 1499
destroncado -a Derivado de estroncar, del latín TRUNCARE, 'mutilar', derivado de TRUNCUS, 'tronco'. s.f. (CORDE: 1376-96) 1499
destroque Derivado de trocar, de origen desconocido, quizás onomatopéyico. Ø (CORDE: 1439) 1499
destroza Tomado del catalán destrossa, derivado de destrossar, y este derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. Ø (CORDE: 1430) 1485
destrozar De origen incierto, tal vez tomado del catalán destrossar, derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. 1444 (CORDE: 1414) 1468
destrozo Derivado de destroçar, de origen incierto, tal vez tomado del catalán destrossar, derivado del latín TORQUERE, 'torcer'. 1495 (CORDE: 1445-80) 1499
destrucción Derivado de destruir, tomado del latín destruere, 'derribar, demolir', derivado de struere. 1490 (CORDE: 1200) 1400-60
destruidor -ora Derivado de destruir, tomado del latín destruere, 'derribar, demolir', derivado de struere. 1490 (CORDE: 1250) 1417
destruimiento Derivado de destruir, tomado del latín destruere, 'derribar, demolir', derivado de struere. 1250 (CORDE: 1250) 1423
destruir Tomado del latín destruere, 'derribar, demolir', derivado de struere. 1220-50 (CORDE: 1194-1211) 1400-60
desturbadamente Derivado de desturbado, y este derivado de desturbar, del latín DISTURBARE, 'dispersar violentamente', a su vez derivado de TURBA, 'mezcla, desorden'. Ø 1499
desucar Tomado del catalán dessucar, derivado de suc, del latín SUCUM, ‘jugo, savia de los vegetales’. s.f. (CORDE: 1400) 1400-60
desusado -a Derivado de usar, del latín vulgar *USARE, frecuentativo de UTI, 'usar'. 1495 (CORDE: 1240-50) 1475
desusar Derivado de usar, del latín USARE, frecuentativo de UTI, ‘usar’. 1495 (CORDE: 1250) 1400-60
desuso Derivado de suso, del latín vulgar SUSUM, por SURSUM, 'hacia arriba', compuesto de SUB y VERSUM. 1220-50 (CORDE: 1196) 1400-60
Pàgina 425 de 1323, es mostren 20 registres d'un total de 26444, començant en el registre 8481, acabant en el 8500