Simposi Barcelona - París 2015

El doble Simposi Internacional Barcelona-París té com a objectiu estudiar i donar a conèixer les relacions intel·lectuals entre Barcelona i París des de la perspectiva de la Literatura Comparada, la Història comparada dels intel·lectuals i la Història cultural.

Tot prenent com a punt de partida la noció de capital simbòlic i el seu desenvolupament en relació a les ciutats europees en tant que capitals culturals, aquest simposi analitzarà com, entre aquestes dues ciutats, s’ha donat un tipus especial de transfert intel·lectual, especialment vinculat al camp literari, a la vista de l’amplitud i profunditat d’aquesta relació.

Al llarg del segle XIX i XX, París va ser una referència ineludible per Barcelona, fins el punt que marca profundament el seu model de ciutat, de ciutadania i de camp intel·lectual. Fins ara les relacions de Barcelona amb la capital francesa han estat estudiades solament de manera parcial, donant prioritat a les arts plàstiques. Aquest Congrés, però, vol atendre fonamentalment les lletres, que són la clau d’aquesta relació, però que no han estat suficientment ateses fins ara.

Transferts intel·lectuals

Les relacions intel·lectuals amb París han estat determinants en la constitució del camp literari i intel·lectual a Barcelona, i per extensió a la cultura catalana. La noció de Transfert intel·lectual (Michel Espagne), i les reflexions de Bourdieu sobre les condicions socials de la circulació internacional de les idees, ajuden a clarificar el tipus de relació entre el camp literari català i el francès més enllà del comparatisme tradicional. Però cal tenir present que, en el cas d’aquesta relació, la literatura ocupa un lloc especial i determina un tipus especial de transfert, vinculat als debats i projectes ciutadans, de grans conseqüències per l’evolució de Barcelona com a ciutat, i del seu camp intel·lectual.

La major part dels grans escriptors catalans han passat en algun moment per París, sigui com a corresponsals, com a viatgers, o com a exiliats, i han desprès de la capital de França una visió del que hauria de ser Barcelona, o del que hauria de defugir. A més a més, la literatura catalana s’ha definit, durant una gran part de la seva història i de manera molt profunda, en relació a la literatura francesa: lectures, referències, debats literaris i fonaments ideològics d’irradiació parisenca tenen a Barcelona un ressò i un desenvolupament específics, fins el punt que la relació més important que estableixen els escriptors catalans del segle XX no és amb la literatura espanyola, com podria semblar sobre el mapa, sinó amb la literatura francesa.

Per la seva banda, encara que no gaire freqüents, diversos autors francesos han fet estades a Barcelona que mereixen ser contextualitzades i estudiades. Encara que el desequilibri i les asimetries en aquesta relació és evident, per la seva intensitat i amplitud desborda el tradicional estudi comparatista, i cal considerar-la des de punt de vista de la història cultural d’Europa.

Capitals culturals europees

Quan Walter Benjamin va afirmar que París era la Capital de segle XIX va trobar una fórmula que aconseguia sintetitzar el que havia significat la història simbòlica de París per Europa sencera, però també una manera de pensar la ciutat més enllà del seu propi marc geogràfic i polític. En aquest sentit, la noció de capital cultural/capitals culturals, que combina el concepte de  Pierre Bourdieu (lloc d’acumulació d’un capital cultural), i lloc central d’un camp cultural segons els treballs de Christophe Charle, esdevé una troballa importantíssima per estudiar com s’estableixen les relacions entre les principals ciutats europees.

París ha estat des del segle XVII una excepcionalitat urbana, política, cultural i social en el conjunt d’Europa, i les grans capitals del continent partien de la idea que la seva pròpia capitalitat no era de la mateixa mena que la de la capital de França. En canvi, Barcelona, tot i no ser capital d’Estat, però sí una ciutat cada cop més gran i important en el terreny econòmic i cultural, especial-ment a partir de finals del segle XIX, en aquell moment, va establir amb París un altre tipus de relació: model ciutadà, polític, artístic i literari, prisma per relacionar-se amb la resta d’Europa, mirall en què veure el seu propi projecte modern.

En el mapa de les capitals culturals d’Europa, Barcelona i París mostren distàncies i afinitats, dependències i ruptures, èpoques de relacions estretes i moments d’indiferència relativa; però la intensa relació intel·lectual i literària que han tingut al llarg del temps defineix un tipus de vincle, a banda del seu interès específic —sense comparació possible amb altres ciutats que no siguin capitals d’estat— que pot il·luminar també molts altres casos d’intercanvis entre cultures a Europa.

Condicions d'excepcionalitat

Barcelona i París constitueixen dues excepcionalitats en el context europeu. París, centre de la definició de la Universalitat durant molt de temps, també és la capital d’un model d’Estat que avui, a través del Grand Paris, acara els reptes d’una nova època; per la seva banda, Barcelona, sense ser capital d’Estat s’ha consolidat com una de les ciutats més importants en el marc de la globalització —no sense problemes, evidentment— en un moment en què, a més a més, es postula com a capital d’un possible nou Estat i pol d’una Euroregió transfronterera.

Dues grans ciutats que cal comparar en el context de les capitals culturals d’Europa, per tal de conèixer com s’ha desenvolupat aquesta relació en el pla cultural i ajudar a l’establiment de bases sòlides per a la nova època que s’obre a una Europa ampliada. Ser conscients de com s’han articulat aquestes relacions, en el pla cultural en el passat pot ajudar a establir les bases per aquesta nova època.

Organitza

Amb la col·laboració

Amb el patrocini de