Mòdul 3 - Camp literari i camp intel·lectual a Barcelona I (1890-1931)
Reflexió, documentació i anàlisi sobre el tombant de segle i les primeres dècades del XX, que van significar, per a Barcelona, un impuls definitiu en la seva modernitat, que no s’entén al marge del desenvolupament i consolidació del camp literari i del camp intel·lectual i a la conformació d’una idea moderna d’espai públic a la Barcelona del primer terç del segle XX.
- Modernisme-Noucentisme i Història intel·lectual de Barcelona.
- La Catalunya-Ciutat i la política cultural.
- Reflexió ciutadana i processos ideològics i culturals.
- Història del camp literari a Barcelona.
- Història del camp intel·lectual.
- Relacions Catalunya-Espanya.
- Periodisme i literatura.
- Representació literària de la vida quotidiana a la Barcelona de l’inici del segle XX.
Seminari La irrupció de l'intel·lectual. Professorat: Bernat Padró
Seminari (transversal M2/M3) Periodisme literari a Barcelona. Professorat: Joan Safont
Seminaris
La irrupció de l’Intel·lectual
Independentment de les seves diferències, en una cosa són complementaris el Modernisme i el Noucentisme: en la reinvenció de l’espai públic a Barcelona, com a capital d’un projecte polític en què la figura de l’home de lletres resulta decisiva, en línia amb la definició d’intel·lectual vigent a la resta d’Europa i les intervencions dels escriptors en la constitució de la consciència ciutadana. Un altre fet important és que, en aquest període, es concreta una diferència constitutiva de la cultura catalana: mentre el camp literari es relaciona sobretot amb l’espai literari europeu, especialment el francès, en canvi el camp intel·lectual català —sustentat pels mateixos autors— no pot eludir debatre’s amb el camp intel·lectual espanyol, amb la qüestió nacional com a rerefons i la potència de Barcelona i la seva relació amb Madrid com a eix més visible d’una profunda dissimilitud de projectes culturals, urbans i polítics. Aquests seminari analitzarà la constitució definitiva del camp intel·lectual a Barcelona, tenint present la seva especificitat en la dimensió nacional i internacional del camp literari.
El periodisme literari i Barcelona
Anàlisi del periodisme literari dels anys vint i trenta, que ha donat algunes de les pàgines més brillants sobre la Barcelona contemporània, i constitueix la matriu d’un dels salts qualitatius més importants de la literatura a Catalunya. Autors de tota mena de corrents estètics i literaris han deixat un conjunt de cròniques que formen part del llegat immaterial de la ciutat, que la van fer créixer alhora que la feien llegible, i que connectaven alhora amb el públic i amb les literatures europees. El periodisme literari d’aquells anys permet una mirada a una Barcelona en què escriure a la premsa era una forma de participació en les decisions sobre la forma que havia d’anar prenent la ciutat, en un moment especialment delicat que coincideix amb la crisi de la Mancomunitat de Catalunya i la dictadura de Primo de Rivera. Es tracta d’una tradició literària eminentment urbana que continua durant tota la dècada dels anys trenta i es projecta durant la resta del segle XX.
Principals fets, autors i obres a analitzar
- El Glosari de Xènius i el Glosario d’Eugenio D’Ors. L’afer Xènius.
- L’evolució de les principals capçaleres i la professionalització de l’escriptor: La Veu de Catalunya, La Vanguardia, La Publicidad/La Publicitat, L’Esquella de la Torratxa, Mirador, D’ací i d’allà, etc.
- El periodisme de Joan Salvat-Papasseit: Gorkiano, enemic del poble.
- Josep Carner: Les bonhomies, crònica urbana i noucentisme.
- La polèmica «Periodisme?...: permetin!»: Josep Pla i Eugeni Xammar.
- Barcelona en el periodisme i memorialisme de Josep Pla.
- La polèmica Gaziel-Puig i Ferrater.
- Josep Maria de Sagarra, cronista de Barcelona.
- Les altres cròniques de Barcelona: Francesc Madrid i Juli Vallmitjana.