Mòdul 3 - Ciutats per a pensar Europa

Ciutats per pensar Europa
Objectius: 

Resulta força evident que ciutats com ara Londres, Berlín o París han estat —o són— capitals gairebé indiscutibles d’Europa, en algun moment, i per raons molt clares. Però la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que es troba en totes i cadascuna de les seves geografies culturals. Quan aquestes geografies es perceben des de la perspectiva de la literatura, emergeix un altre mapa d’Europa en què hi ha ciutats on la literatura hi ha fet una contribució insubstituïble. Aquest curs vol documentar i reflexionar sobre el paper de ciutats que, des de situacions de complexitat de vegades semblant, però sovint molt més marcada, que la de Barcelona, aporten un llegat de preguntes sobre Europa que convé tenir present per pensar també la nostra ciutat, en tant que ciutat amb una clara vocació europeista.

Aquesta primera edició del Curs Ciutats per a pensar Europa reflexionarà sobre la relació entre literatura, ciutat i idea d’Europa a partir de vuit casos concrets: Weimar, Lviv, Cracòvia, Lisboa, Belgrad, Sarajevo, Trieste, i Barcelona.

Continguts: 
  • Història comparada de les ciutats: perspectiva des de Barcelona
  • Weimar 
  • Lisboa 
  • Belgrad 
  • Sarajevo 
  • Lviv 
  • Cracòvia 
  • Trieste
     

Seminaris

Història comparada de les ciutats: perspectiva des de Barcelona

Professorat: 
Antoni Martí Monterde (UB) / Maria Patricio Mulero (Université Paris VIII)

Introducció a la moderna teoria de la ciutat, amb especial atenció a la dimensió literària i crítica de la constitució de l’espai públic. Anàlisi dels processos que constitueixen la modernitat urbana, tant en el seu aspecte material, històric, polític i filosòfic, com en la seva articulació immaterial i simbòlica, amb la literatura i les arts. Història intel·lectual de les ciutats i de la idea de capital cultural vinculat a les grans ciutats europees, amb especial atenció a la idea de capitalitat cultural de Barcelona

Weimar

Professorat: 
Teresa Rosell

Estudi d’un dels bressols de la cultura germànica i europea, Weimar, una petita ciutat que  va esdevenir centre de pensament durant la fi del segle XVIII i començaments del segle XIX —Herder, Schiller, Goethe,...—. El seu model de centre cultural serà fonamental per entendre la tensió entre França i Alemanya, que tenia en París el model dominant a Europa de capitalitat cultural fins aleshores. Weimar, però, també és una vila situada a escassos kilòmetres d’un dels camps de concentració i extermini del nazisme.

Crakòvia

Professorat: 
Àlex Matas

El centre històric de Crakòvia, segons les seves diverses remodelacions, il·lustra la complexitat històrica i cultural d’un país cruïlla, Polònia, que ha patit la influència agressiva dels Imperis del seu entorn geogràfic d’Àustria, Prússia i Rússia. Cracòvia, a més, és una ciutat cabdal per entendre els fenòmens més transcendentals de la història europea del segle XX. D’una banda, és una ciutat propera a Auschwitz, rellevant pels interessos ideològics del nazisme respecte a l’Europa Central i de l’est. D’altra banda, acull Nowa Huta, una ciutat de nova planta soviètica, exemple màxim dels interessos urbanístics pel comunisme.

Lviv

Professorat: 
Àlex Matas

La ciutat ucraïnesa de Lviv és al centre de la tradicional regió transfronterera de Galitzia, una zona del centre d’Europa on tradicionalment hi ha hagut una forta presència de la cultura jueva, avui situada entre els territoris de Polònia, Ucraïna, Romania i Eslovàquia. La ciutat de Lviv i Galizia en general, sobre la que han escrit autors europeus tan rellevants com Bruno Schulz o Adam Zagajewski, roman avui com un exemple de la difícil preservació de la memòria jueva del continent. Les successives intervencions en el territori de les invasions poloneses, alemanyes, soviètiques o del mateix nacionalisme ucraïnès han contribuït a l’oblit d’una part cabdal de la història d’Europa

Lisboa

Professorat: 
Bernat Padró

Lisboa, capital perifèrica, constitueix un eix problemàtic a l’hora de pensar Europa: el seu passat colonial traça vincles amb Amèrica i Àfrica en el marc de la lusofonia, alhora que la pregunta per l’encaix de Portugal a Europa exigeix una reflexió prèvia sobre el seu encaix a la Península Ibèrica. L’iberisme portuguès, defensat fonamentalment per escriptors, en ocasions com a forma d’antieuropeisme, ha concebut la península com a espai de diàleg entre les seves cultures. La sessió abordarà aquestes qüestions, partint de les Conferências Democráticas do Casino (1871), organitzades pel poeta Antero de Quental i amb la participació, entre d’altres, d’Eça de Queirós, que van constituir una reflexió sobre la necessitat d’europeitzar el país; per arribar al cosmopolitisme paradoxal de Fernando Pessoa.

Sarajevo i Belgrad

Professorat: 
Borja Bagunyà

Estudi d’una de les ciutats més representatives, en la seva complexitat política, religiosa i literària, de l’Europa de l’Est, escenari d’episodis definitoris de la història contemporània —des de l’assassinat de Francesc Ferran d’Àustria fins al setge sagnant de la Guerra de Bòsnia, als anys noranta— i espai privilegiat per a pensar l’Europa dels Balcans. Aquest seminari analitzarà l’evolució dels camps intel·lectual i literari en l’era comunista, el període anterior a la Guerra de Bòsnia i la situació posterior al conflicte, en què l’eclosió de la religió, la pregunta per la identitat nacional i el debat sobre la tradició literària han jugat —i juguen— un paper fonamental.

Trieste

Professorat: 
Conferència inaugural

Divendres, 17 d’abril 18:00

Conferència inaugural

Joan Benesiu

Trieste: la ciutat-idea

 

Considerada com una de les cruïlles de la identitat cultural europea, des de la seva època de port de l’imperi austro-hongarès fins l’actualitat italiana, aquest seminari s’endinsarà en la tradició literària, en diverses llengües, d’una ciutat que ha estat travessada per la història sencera d’Europa. Autors com Italo Svevo, Giani Stuparich, Scipio Slataper, l’estada de James Joyce, Umberto Saba, Roberto Bazlen, fins els actuals Marisa Madieri i Claudio Magris, donen a aquesta ciutat un caràcter excepcional en el context del conjunt d’Europa, i constitueix una de les seves preguntes obertes.

Sant Petersburg

Professorat: 
Tomàs Meinhardt

Considerada com una de les cruïlles de la identitat cultural europea, però capital simbòlica russa, a l’ombra actualment de Moscou, la seva història sintetitza la convulsa història europea dels darrers tres segles, tot començant pel seu estranyíssim origen urbà, passant per la seva relació amb els expatriats francesos del 79, fins arribar als canvis de nom al llarg del segle XX o l’habitació i mitja en què va començar a escriure Joseph Brodsky.

Tan pel que fa a la literatura russa, com per la resta de les literatures occidentals, les Memòries del Subsòl de Sant Petersburg són una clau per a entendre —sense eufemismes, i amb moments de gran literatura—, la història subterrània d’Europa.