Postgrau 2 - Història de l'europeisme cultural a Catalunya

L’objectiu d’aquest Postgrau és exposar i aprofundir en la història comparada dels intel·lectuals entre Catalunya i Europa, i formar un conjunt de professionals de la gestió cultural, del món acadèmic, del periodisme i de la crítica cultural que incorporin una sòlida preparació, des del punt de vista de la Literatura Comparada, sobre la història intel·lectual de l’europeisme a Catalunya.

L’europeisme ha estat un dels trets principals de la cultura catalana moderna i contemporània; el debat intel·lectual i la intervenció dels seus escriptors en l’espai públic ha mostrat sempre, clarament, aquesta voluntat europea, com a forma d’atenció als principals corrents culturals europeus per tal de desenvolupar la pròpia tradició, i com a manera d’incorporar Catalunya a la modernitat, sempre atents a les perspectives més innovadores del debat internacional.

Per això, l’orientació d’aquest Postgrau és eminentment comparatista, s’estudiaran els vincles i relacions de la literatura catalana amb la resta de les literatures europees, una constant de la nostra cultura que dóna al camp intel·lectual català un abast internacional i un caràcter de meditació europea sense la qual no es pot plantejar cap història cultural de Catalunya.

Matrícula Oberta curs 2018-2019

Conferència inaugural: 20 d'octubre de 2018.

Començament de les classes: novembre de 2018.

Direcció:

Antoni Martí Monterde

Coordinació:

Teresa Rosell

Mòdul 1 (Troncal) - Història comparada dels intel·lectuals

Objectius:

Presentació de la metodologia i conceptes de la sociologia, la història dels intel·lectuals i la història comparada dels intel·lectuals. La problemàtica d’una història de les idees o intel·lectual en relació a la història de la cultura i de la literatura. Exposició de conceptes i mètodes d’anàlisi de les relacions entre la literatura i la societat, i discussió de la relació entre les nocions de literatura nacional, de literatura europea i de Weltliteratur (també República mundial de les Lletres o World literature).

Continguts:

Introducció a la sociologia i a la història dels intel·lectuals
La història dels intel·lectuals i la història de les idees i de la cultura
Cap a una història comparada dels intel·lectuals
Introducció a la sociologia de la literatura
Descripció i anàlisi dels factors del sistema literari
El funcionament d’un camp literari
, literatura europea i literatura nacional
Elements de crítica cultural

Mòdul 2 - Europeisme cultural a Catalunya

Objectius:

Presentació del pensament literari a Catalunya en el marc de la idea d’Europa durant els segles XIX i XX. S’analitzarà el conjunt de reflexions en què els escriptors catalans han fet explícita la seva vocació europeista, com a fonament de la modernitat cultural catalana, tant en les seves relacions amb la resta de les literatures del continent com en la manera de pensar l’evolució la pròpia tradició literària en funció d’una forta consciència europea. Es prestarà especial atenció la mirada dels escriptors catalans viatgers per Europa com un dels puntals d’aquest textura de les nostres lletres.

Continguts:

Principals fets, autors i obres a analitzar

Introducció al relat de viatge.
Precedents al segle XIX. Ali Bei. Verdaguer.
El viatger Modernista. La Barcelona de Rubén Darío.
Una referència ineludible: Barcelona-París: Santiago Rusiñol. El París dels periodistes: Josep Pla, Sobre París i França. Gaziel: Diario de un estudiante en París. El París de l’exili: Sebastià Gasch, París 1940 i Etapes d’una nova vida.
Josep Pla: un viatger en el temps. Invitació al viatge: Cartes de lluny. Pla en la postguerra: Viaje en autobús i Viaje a pie. El recer stendhalià: Cartes d’Itàlia.
La mirada del corresponsal: Josep Pla: Rússia; Madrid. Un dietari.
La mirada del corresponsal: Eugeni Xammar: [Cròniques des de Berlín (1922-1936].
La mirada del corresponsal: Josep Maria de Sagarra: [Cròniques des d’Alemanya (1920-1921)].

Mòdul 3 - Ciutats per a pensar Europa

Objectius:

Resulta força evident que ciutats com ara Londres, Berlín o París han estat —o són— capitals gairebé indiscutibles d’Europa, en algun moment, i per raons molt clares. Però la idea d’Europa no s’escriu només des dels grans centres de poder econòmic o polític, sinó que es troba en totes i cadascuna de les seves geografies culturals. Quan aquestes geografies es perceben des de la perspectiva de la literatura, emergeix un altre mapa d’Europa en què hi ha ciutats on la literatura hi ha fet una contribució insubstituïble. Aquest curs vol documentar i reflexionar sobre el paper de ciutats que, des de situacions de complexitat de vegades semblant, però sovint molt més marcada, que la de Barcelona, aporten un llegat de preguntes sobre Europa que convé tenir present per pensar també la nostra ciutat, en tant que ciutat amb una clara vocació europeista.

Aquesta primera edició del Curs Ciutats per a pensar Europa reflexionarà sobre la relació entre literatura, ciutat i idea d’Europa a partir de vuit casos concrets: Weimar, Lviv, Cracòvia, Lisboa, Belgrad, Sarajevo, Trieste, i Barcelona.

Continguts:

Història comparada de les ciutats: perspectiva des de Barcelona
Weimar
Lisboa
Belgrad
Sarajevo
Lviv
Cracòvia
Trieste

Mòdul 4 - Història cultural d’un segle curt

Objectius:

Presentació de l’impacte dels principals esdeveniments històrics europeus i mundials del segle XX, les dues guerres mundials i les seves conseqüències, des de la perspectiva dels escriptors i intel·lectuals catalans. El període que va de 1914 a 1945 registra nombrosos fets que arriben a fer pensar, segons alguns autors —com per exemple Eugeni d’Ors—, en una mena de Guerra Civil Europea.

A banda de la transcendència de les dues conteses bèl·liques i les seves conseqüències geopolítiques, en aquests anys es produeix una redefinició total de la idea de cultura europea, de la idea mateixa de cultura, i es redefineix també la figura mateixa de l’intel·lectual, enmig d’una crisi de la idea mateixa de racionalitat compartida. Per tant, el seguiment des de Catalunya, dels debats i polèmiques propis d’aquesta transformació constitueix un dels eixos d’aquest seminari.

Continguts:

Història intel·lectual d’Europa durant la Primera guerra mundial.
El debat intel·lectual en el període d’entreguerres.
Decadència d’Occident i crisi de l’esperit europeu.
Humanisme, nou humanisme i revolució conservadora a Europa i a Catalunya.
Els encontres intel·lectuals europeus i el paper de la Societat de Nacions.
Història intel·lectual d’Europa durant l’ascens dels totalitarismes.
La Guerra Civil en perspectiva europea: George Orwell a Catalunya.
La Segona Guerra Mundial: posicionaments intel·lectuals.
Els escriptors catalans als camps nazis.
L’exili literari català.
L’europeisme de la literatura catalana en una Europa dividida.

Mòdul 5 - La Literatura comparada i Catalunya

Objectius:

Presentació de la recepció i desenvolupament, des de la perspectiva catalana, de les propostes de la Literatura comparada; revisió dels precedents del comparatisme a Catalunya, les aportacions dels primers comparatistes explícitament acadèmics, i revisió del paper de la Literatura Comparada en la crítica i en la història literària en el nostre àmbit.

S’analitzarà el paper de les traduccions en la constitució d'una tradició cultural, i el lloc de la traducció i de la comparatística implícita en l’activitat dels principals escriptors i crítics catalans. A la llum d’aquestes i d’altres aspectes, s’establirà una comparació amb contextos culturals semblants al català, o que poden ajudar a clarificar la seva posició en un marc europeu caracteritzat per la complexitat de les nocions de centre i perifèria.

Continguts:

Història de la literatura a Catalunya.
La literatura comparada a Catalunya: recepció, propostes i debats.
Història intel·lectual dels estudis literaris.
Traducció i camp literari a Catalunya.
Traducció i literatura comparada.
L’Europa de les traduccions.
Processos d’interliterarietat.
Comparació del cas català amb d’altres casos anàlegs o semblants a Europa.

Mòdul 6 (Troncal) - La Cultura Catalana, entre Europa i Amèrica

Objectius:

Estudi comparatiu dels principals fets culturals ibèrics i americans que prenen forma o que tenen alguna implicació a Catalunya, com a conseqüència directa o indirecta del seu europeisme o en relació amb aquest. S’analitzaran diversos fets que tenen clarament aquesta doble implicació: la relació amb la literatura americana, especialment d’Amèrica del Sud, i el paper clau de Barcelona en alguns dels seus fets més rellevants; la proposta iberista sorgida al segle XIX i desenvolupada fins ben entrat el segle XX, com a alternativa cultural a l’articulació estatal existent; i les apel·lacions al diàleg cultural com a constant de les relacions Catalunya-Espanya.

Continguts:

Internacionalitat literària
Relacions entre literatura catalana i altres literatures: aspectes americans
Història intel·lectual i literària de l’iberisme
Debats i polèmiques intel·lectuals entre Catalunya i Espanya