Capmany de Montpalau i Surís, Antoni de

Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (Barcelona 1742 – Cadis 1813). Historiador, filòleg i polític. Estudià humanitats al col·legi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit. Participà en la guerra contra Portugal (1762) i es va retirar de la carrera militar el 1770. Fixà la residència a Madrid el 1775, on ocupà diversos càrrecs públics: secretari de l’Academia de la Historia, censor de periòdics i col·laborador del ministeri de finances. Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1781). Organitzà i dirigí l’Arxiu del Reial Patrimoni de Catalunya, fou diputat de l’ajuntament de Barcelona a Madrid i mantingué constant relació amb la Junta de comerç barcelonina. En produir-se la invasió napoleònica, es refugià a Sevilla i col·laborà en la tasca de convocar les corts generals i extraordinàries que es reuniren a Cadis (1810). La seva obra més representativa són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779-1792). És autor de diverses obres de tema filològic / gramatical com Discursos analíticos sobre la formación y perfección de las lenguas (1776), Arte de traducir del idioma francés al castellano (1776), Filosofía de la elocuencia (1777), Teatro histórico-crítico de la elocuencia castellana (1786-1794) i Nuevo diccionario francés y español (1805).