Fontanella, Francesc

Barcelona (1622) – Perpinyà (1682/83). Poeta i dramaturg. Va participar activament amb el bàndol secessionista a la guerra dels segadors, juntament amb el seu germà, Josep Fontanella, ambaixador de la Generalitat i el seu pare, Pere Fontanella, jurisconsul. Va acompanyar el seu germà al Congrès de Münster de 1643, viatge en què devia entrar en contacte amb la literatura europea de l’època. El 1652 va exiliar-se a Perpinyà on, el 1657, després que morís la seva segona muller, va ingressar a l’orde dominicà. Entre 1663 i 1673 fou professor de dret canònic a la Universitat de Perpinyà i el 1673 va ser ordenat prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.

Va ser un dels màxims representants del Barroc escrit en català, juntament amb Vicent Garcia. Va elaborar una obra poètica extensa i original, de la qual en destaca sobretot l’apropiació creativa de models literaris. També va crear dues obres obres de teatre: la Tragicomèdia pastoral d’Amor, Firmesa i Porfia i Lo Desengany, que destaquen per un aspecte clau: la metateatralitat. La producció dramàtica de Fontanella permet vincular-lo a grans autors europeus de l’època com Guarini o Corneille.