Verdú, Blai

Blai Verdú de Sans (Cati, 1565 - València, 1620), estudià arts i medicina a València.  Posteriorment cursà teologia i professà (1585) com a dominic. Ensenya arts a l'Estudi General de València (1592-1593) i a la Universitat dominica de Tarragona (1598). El 1599 el trobem ja com a lector de teologia del Col·legi de Sant Doménec de Tortosa, del qual en fou nomenat rector el 1602. A partir del 1611 compagina aquesta responsabilitat amb el càrrec de lector de la Seu tortosina. Cap al 1619 es retirà a València al recer del seu amic, l'arquebisbe Isidoro de Aliaga. Fou considerat un aristotèlic de gran prestigi. Publicà obres teològiques, com els Comentaria, scholia et resolutae quaestiones (1602), Duae reflectiones: altera contra scientiam mediam et altera pro divinorum auxiliorum efficacia (1610); devocionals -Libro de las aguas potables y milagros de la fuente de Ntra. Sra. del Avellá; filosòfiques -Acroamatica super universam Aristotelis logicam commentaria (1614); hagiogràfiques -Tratado de las lágrimas y conversión de Sta. Madalena y de la milagrosa navegación de S. Ramon de Peñafort (1605); i políticomorals -Engaños y desengaños del tiempo (1612).