Vés al contingut

Autors de poètiques

Nom Ordena de forma descendent Biografia
Olzina, Josep d'

Josep d'Olzina (Barcelona, 1607-1667), jesuïta, lector de teologia, autor d'un Cursus philosophicus (1666) i del Retórico epítome  latino y castellano (1645, reeditat amb el

Pacheco, Francisco

Francisco Pacheco, desconegut membre de l’Acadèmia dels nocturns, ha estat identificat amb el pintor i poeta Francisco Pacheco del Río (Sanlúcar de Barrameda, 1564).

Pau, Jeroni

Jeroni Pau (Barcelona ?

Pérez de Valdivia, Diego

Diego Pérez de Valdivia (1510- Barcelona 28 febrer 1589).

Piquer i Arrufat, Andreu

Andreu Piquer i Arrufat (Fórnoles 1711 - Madrid 1772). Va estudiar medicina a la Universitat de València, d'on va ser catedràtic d'anatomia.

Pretel, Hernando

Hernando Pretel, poeta castellà de visita a València el 1591.

Puig i Boscall, Francesc

Francesc Puig i Boscall fou soci fundador, juntament amb altres membres, de la Societat Filosòfica, l’any 1815.

Puigblanch, Antoni

Antoni Puigblanch (Mataró, 1775 – Londres, 1840), polític, escriptor, assagista i poeta d’ideologia liberal, hagué d’exiliar-se a Londres el 1814 pel retorn de Ferran VII a Espanya, després del Tri

Pujol, Joan

Joan Pujol (Mataró, ...1573-1603...), eclesiàstic i poeta. Se’n conserven poques dades biogràfiques.

Rey de Artieda, Andreu

València, c. 1549-1613. Dramaturg, poeta i cavaller. Va participar en accions militars a Xipre i a Lepant.

Ricardo del Turia (Rejaule i Rubió, Pere Joan)

Pere Joan Rejaule i Rubió (València, 1578-?) es doctorà en lleis i, entre els anys 1606 i 1639, va ser corregidor d'advocats, advocat fiscal i fiscal i conseller de l'audiè

Roca, Tomàs

Tomàs Roca (doc. 1596-1635), fou natural de València, prengué l'hàbit dominic al convent de Barcelona i es doctorà en teologia als Reials Col·legis de Tortosa.

Rocabertí, Josep de

Josep de Rocabertí (Barcelona, 1672/1673-v.1716), jesuïta, professor de retòrica al Col·legi de Cordelles de Barcelona.

Romaguera, Josep

Josep Romaguera (Barcelona, 1642-1723). Canonge, poeta i historiador. Catedràtic de cànons a la UB, vicari general de Barcelona i a partir de 1715 vicari general de la Inquisició.

Sans, Hipòlit

Xàtiva (?-1582). Cavaller de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, va defensar l’illa de Malta del setge otomà l’any 1565.

Setantí, Joaquim de

Joaquim de Setantí (Barcelona, †1617), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa. Entre 1566 i 1571 va lluitar a Flandes amb les tropes del duc d’Alba.

Tàrrega, Francesc Agustí

Francesc Agustí Tàrrega (València, 1554/55-1602), doctor en teologia i canonge de la Seu de València. El 1591 va fundar, amb Bernat Català, l’Academia de los Nocturnos.

Vega, Manuel de

Manuel de Vega i Rovira (?-c. 1712), monjo del monestir de Ripoll, on exercia de músic i xantre, i membre de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona, va ser també poeta i traductor.

Verdú, Blai

Blai Verdú de Sans (Cati, 1565 - València, 1620), estudià arts i medicina a València.  Posteriorment cursà teologia i professà (1585) com a dominic.

Vich, Diego

Cotarelo indica que era natural de Vic. Fou patge de Felip II, cavaller de l'Orde d'Alcàntara i Senyor de la Baronia de Llaurí. Estudià història, matemàtiques i arts.

Viciana, Rafael Martí de

Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502-¿1582?). Historiador, nét de l’humanista Martí de Viciana.

Virués, Cristòfor de

Cristòfor de Virués (València, 1550-1614) va ser poeta, dramaturg i militar.

Vives, Joan Lluís

Joan Lluís Vives (València, 1492 – Bruges 1540), humanista i filòsof, que repartí la seua vida entre París, Lovaina, Oxford o Bruges, és conegut per la seua obra sobre la reforma del coneixement (