Autors de poètiques
| Nom Ordena de forma descendent | Biografia |
|---|---|
| Olzina, Josep d' |
Josep d'Olzina (Barcelona, 1607-1667), jesuïta, lector de teologia, autor d'un Cursus philosophicus (1666) i del Retórico epítome latino y castellano (1645, reeditat amb el |
| Pacheco, Francisco |
Francisco Pacheco, desconegut membre de l’Acadèmia dels nocturns, ha estat identificat amb el pintor i poeta Francisco Pacheco del Río (Sanlúcar de Barrameda, 1564). |
| Pau, Jeroni |
Jeroni Pau (Barcelona ? |
| Pérez de Valdivia, Diego |
Diego Pérez de Valdivia (1510- Barcelona 28 febrer 1589). |
| Piquer i Arrufat, Andreu |
Andreu Piquer i Arrufat (Fórnoles 1711 - Madrid 1772). Va estudiar medicina a la Universitat de València, d'on va ser catedràtic d'anatomia. |
| Pretel, Hernando |
Hernando Pretel, poeta castellà de visita a València el 1591. |
| Puig i Boscall, Francesc |
Francesc Puig i Boscall fou soci fundador, juntament amb altres membres, de la Societat Filosòfica, l’any 1815. |
| Puigblanch, Antoni |
Antoni Puigblanch (Mataró, 1775 – Londres, 1840), polític, escriptor, assagista i poeta d’ideologia liberal, hagué d’exiliar-se a Londres el 1814 pel retorn de Ferran VII a Espanya, després del Tri |
| Pujol, Joan |
Joan Pujol (Mataró, ...1573-1603...), eclesiàstic i poeta. Se’n conserven poques dades biogràfiques. |
| Rey de Artieda, Andreu |
València, c. 1549-1613. Dramaturg, poeta i cavaller. Va participar en accions militars a Xipre i a Lepant. |
| Ricardo del Turia (Rejaule i Rubió, Pere Joan) |
Pere Joan Rejaule i Rubió (València, 1578-?) es doctorà en lleis i, entre els anys 1606 i 1639, va ser corregidor d'advocats, advocat fiscal i fiscal i conseller de l'audiè |
| Roca, Tomàs |
Tomàs Roca (doc. 1596-1635), fou natural de València, prengué l'hàbit dominic al convent de Barcelona i es doctorà en teologia als Reials Col·legis de Tortosa. |
| Rocabertí, Josep de |
Josep de Rocabertí (Barcelona, 1672/1673-v.1716), jesuïta, professor de retòrica al Col·legi de Cordelles de Barcelona. |
| Romaguera, Josep |
Josep Romaguera (Barcelona, 1642-1723). Canonge, poeta i historiador. Catedràtic de cànons a la UB, vicari general de Barcelona i a partir de 1715 vicari general de la Inquisició. |
| Sans, Hipòlit |
Xàtiva (?-1582). Cavaller de l’Orde de Sant Joan de Jerusalem, va defensar l’illa de Malta del setge otomà l’any 1565. |
| Setantí, Joaquim de |
Joaquim de Setantí (Barcelona, †1617), ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa. Entre 1566 i 1571 va lluitar a Flandes amb les tropes del duc d’Alba. |
| Tàrrega, Francesc Agustí |
Francesc Agustí Tàrrega (València, 1554/55-1602), doctor en teologia i canonge de la Seu de València. El 1591 va fundar, amb Bernat Català, l’Academia de los Nocturnos. |
| Vega, Manuel de |
Manuel de Vega i Rovira (?-c. 1712), monjo del monestir de Ripoll, on exercia de músic i xantre, i membre de l'Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona, va ser també poeta i traductor. |
| Verdú, Blai |
Blai Verdú de Sans (Cati, 1565 - València, 1620), estudià arts i medicina a València. Posteriorment cursà teologia i professà (1585) com a dominic. |
| Vich, Diego |
Cotarelo indica que era natural de Vic. Fou patge de Felip II, cavaller de l'Orde d'Alcàntara i Senyor de la Baronia de Llaurí. Estudià història, matemàtiques i arts. |
| Viciana, Rafael Martí de |
Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502-¿1582?). Historiador, nét de l’humanista Martí de Viciana. |
| Virués, Cristòfor de |
Cristòfor de Virués (València, 1550-1614) va ser poeta, dramaturg i militar. |
| Vives, Joan Lluís |
Joan Lluís Vives (València, 1492 – Bruges 1540), humanista i filòsof, que repartí la seua vida entre París, Lovaina, Oxford o Bruges, és conegut per la seua obra sobre la reforma del coneixement ( |