Autors de poètiques

Falcó i Castell, Jaume Miquel (Castelló de la Plana 1634-?) Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló. A més de la Prosodica, publicà Syntaxeos compendia (1677).

Agustí Eura (Barcelona 1684 – Orense 1763). Frare de l’orde dels agustins, vinculat a l’Acadèmia de Barcelona, exercí diversos càrrecs eclesiàstics fins que el 1736 fou nomenat bisbe d’Orense.

Gaspar Escolano (València, 1560-1619), teòleg i cronista del Regne de València, autor de la Década primera de la historia de la insigne y coronada ciudad y reino de Valencia (1610-1611) i

Joan Baptista Escardó (Palma de Mallorca, 1581-1652), jesuïta, predicador, professor de retòrica al col·legi dels jesuïtes de Saragossa, prefecte espiritual, consultor i professor al Col·legi de Mo

Joan Dessí i Queixalòs (Tortosa, 1549-1614), prevere i pintor, continuà el taller pictòric familiar amb son germà Vicent i gaudí de benifets eclesiàstics a Tortosa.

Lluís Crespí de Borja (València, 1607-Novés, Madrid, 1663), teòleg i predicador cèlebre, va ser bisbe d’Oriola i de Plasència.

Antoni Codorniu (Barcelona, 1699- Ferrara, 1770) va ser un eclesiàstic i filòsof català, membre de la Companyia de Jesús des del 1719.

Antoni de Capmany de Montpalau i Surís (Barcelona 1742 – Cadis 1813). Historiador, filòleg i polític. Estudià humanitats al col·legi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit.

Barcelona 1487/92 - ? 1542. Poeta.

Francesc de Borja i d’Aragó-Barreto (1577-1658), V príncep de Squillace i II comte de Mayalde, virrei del Perú de 1614 a 1621 i posteriorment lloctinent general d’Aragó, és autor d’un poema èpic