Autors de poètiques

Barcelona (1622) – Perpinyà (1682/83). Poeta i dramaturg.

“El impressor” signa la carta-pròleg de l’edició del Carlo famoso, publicada “en casa de Joan Mey”, la qual cosa ha fet que s’atribuís automàticament a Joan Mey, tant en catàlegs antics co

País Valencià (segle XVI) Poeta i novel•lista. La seva vida és poc documentada. La seva obra cabdal és Diana enamorada (V 1564), una continuació de la Diana de Jorge de Montemayor.

Narcís Julià (Torroella de Montgrí, 1657-Girona, 1705). Assolí el grau de doctor en Teologia a Girona, abans de 1681.

Francesc de la Torre i Sevil (Tortosa, 1625-Madrid, 1680), se li concedí un hàbit de l’orde de Calatrava el 1649, com a premi a la seva fidelitat a Felip IV durant la Guerra dels Segadors.

Antoni Llull (1510-1582), nascut a Palma de Mallorca, familiar de Ramon Llull. Doctor en teologia.

Joan Lorenzo Palmireno (Alcanyís 1515 – València ~1580), humanista, catedràtic de retòrica a Saragossa i València.

Barcelona (?-1598), d'on va ser bisbe des de 1576. Publicà dos Edictes en català en contra de les comèdies a la seva diòcesi, el primer l'any 1591 i el segon el 1597.

Joan Baptista Madramany i Carbonell (L’Alcúdia de Carlet, 25.11.1738 – 29.12.1802).

Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699-1781), erudit i polígraf, un dels màxims representants de la primeria del Segle de les Llums.

Dominicà (?- València, 1665). Catedràtic de Filosofia moral, Arts i Teologia de la Universitat de València.

Manuel Marcillo (Olot, 1656 – La Seu d’Urgell, 1694), SI, catedràtic de filosofia del Col·legi de Cordelles de Barcelona. Només se li coneix aquesta obra publicada.

Vicent Mariner (València, darrer terç s.XVI-Madrid, 1642), hel·lenista, format a la Universitat de València (on possiblement va ser deixeble de Pere Joan Núñez, a qui elogia a In priscos et cel

Manuel Martí (Oropesa, 1663 – Alacant, 1737), filòleg, literat i bibliotecari, va aprendre llatí a Castelló amb Miquel Falcó i va estudiar humanitats i teologia a València.

(Palerm 1744 - València 1817) Jesuïta, a Catalunya (1759). Exiliat a Itàlia (1767-1789), estudià dret a Bolònia. Retornà definitivament el 1815 i ensenyà humanitats al col•legi de València.

València (1618-1680), ciutadà honrat. Va ser un funcionari important de l'administració central: primer com a jutge a València i, després, com a alcalde de casa i cort a Madrid.

Felip Mey (València, -1612), humanista i impressor, fill de l’impressor Joan Mey, de 1577 a 1586 s’establí a Tarragona al servei d’Antoni Agustín; va ser catedràtic de prosòdia i de gramàtica grega

(VALÈNCIA, v.1500-v.1561). Músic, poeta i prosista.

Josep Morell (Manresa, 1649-Girona, 1696), jesuïta, va ser professor de retòrica i filosofia als col·legis de la Companyia de Manresa i Girona.

Pere Jacint Morlà (València, † v.1656), eclesiàstic i poeta, fill legitimat del noble Pere Agustí Morlà, és autor de poesies satíriques barroques en català i castellà, de múltiples poemes de circum

Josep Navarro i Antic (Tortosa, 1739 - 1795), doctor en teologia, seguí la carrera eclesiàstica a la diòcesi, on fou rector d'Arnes, obtingué una canongia, la dignitat de prior major (1776) i exerc

Francesc Novell i Borràs (segle XVII – XVIII), historiador, fou zelador de la RABLB l’any 1778.

Francesc Novella (València, 1589-1645), prevere, deixeble de Vicent Blai Garcia, va esdevenir catedràtic de retòrica a la Universitat de València el 1615. És també poeta en castellà i llatí.

Pere Joan Núñez (València, 1528/1529-1602), nebot de Jeroni Núñez, senyor de Sempere i regent del Consell d'Aragó, va estudiar arts a la Universitat de València (1543-1546) i va ampliar estudis a P