Manierismus. Interdisziplinäre Studien zu einem ästhetischen Stiltyp zwischen formalem Experiment und historischer Signifikanz

Més enllà de les constants polèmiques sobre el manierisme artístic, la majoria de posicions convergeixen de nou en un punt crucial: el veritable tret distintiu del discurs manierista és el menyspreu programàtic de les normes i convencions estètiques tradicionals, i sovint també la provocativa violació de les convencions. El concepte s’aplica a les arts visuals, així com a l'arquitectura, la literatura i la música, i es manifesta gairebé exclusivament a nivell formal. L’exasperació formal va determinar les valoracions pejoratives i, en particular, la marcada tendència del manierisme a l'autoreflexivitat formal va generar el tòpic acadèmic del caràcter intrascendent del contingut de les obres manieristes. Les contribucions del volum, en canvi, volen alterar aquesta determinació unidimensional i obrir el concepte a ulteriors contextos històrics i funcionals.  Formulen la pregunta fonamental de fins a quin punt la subversió manierista de la norma també pot tenir per objectiu altres contextos, més enllà de les convencions estètiques formalistes. En aquest marc s’analitza la mixtura de gèneres, l’autoreflexivitat i el discurs amorós als marges del Canzoniere de Petrarca en la lírica de Francesc Vicent Garcia i es planteja si es poden vincular al manierisme històric o si fan més sentit dins del paradigma epocal del Barroc.