Vés al contingut

Libro de las aguas potables y milagros de la fuente de Ntra. Sra. del Avellá

Blai Verdú de Sans (Cati, 1565 - València, 1620), estudià arts i medicina a València.  Posteriorment cursà teologia i professà (1585) com a dominic. Ensenya arts a l'Estudi General de València (1592-1593) i a la Universitat dominica de Tarragona (1598). El 1599 el trobem ja com a lector de teologia del Col·legi de Sant Doménec de Tortosa, del qual en fou nomenat rector el 1602. A partir del 1611 compagina aquesta responsabilitat amb el càrrec de lector de la Seu tortosina. Cap al 1619 es retirà a València al recer del seu amic, l'arquebisbe Isidoro de Aliaga.

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    altres

    Licitud comèdies, actio.

    Obra entre mèdica i devocional sobre les qualitats diverses de les aigües i, en particular, sobre les propietats curatives miraculoses de l'aigua de la font de l'Avellà. L'autor intercala reflexions morals sobre diversos conceptes, com ara el desert -en el sentit de lloc deshabitat- i la seva bondat per a la devoció, lla vida monàstica, 'amor loco, o no cristià, etc., així com dues interessants descripcions de la seva vila, Catí, i de Tortosa, respectivament.

    Tot desenvolupant el lloc comú del vituperi de les ciutats, en contrast amb la lloança dels deserts, l'autor enumera les comèdies com un dels vicis de la vida urbana. Verdú es mostra crític amb la manera de representar les comèdies, amb la massa freqüència de les funcions, i les desaconsella absolutament per a l'estament eclesiàstic. Amb tot no les condena totalment, i s'inclina a permetre les representacions. La seva és una opinió important, atès el pes moral que tenia com a lector de la Seu.

    Sant Basili, Epistola ad Gregorium Nazianzenum de officiis vitae solitariae.

    Manuscrits i edicions

    Libro de las aguas potables y milagros de la fuente de Ntra. Sra. del Avellá que nace en el término del lugar de Catí [...]. Va con esto una descripción del desierto, el triunfo del loco amor y obediencia y el lúcido intervalo del loco amante, Barcelona, Sebastián Cormellas, 1607, f. 90v-91v.

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat