Vés al contingut

Oración que exhorta a seguir la verdadera idea de la eloqüencia española

Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699-1781), erudit i polígraf, un dels màxims representants de la primeria del Segle de les Llums. Catedràtic de Dret a la Universitat de València i Bibliotecari del Rei a Madrid, es retirà finalment a la seva vil•la natal on morí mentre preparava l’edició de l’obra de Joan Lluís Vives. Amb la seva extensa obra, de gran rigor metodològic, lligà la tradició reformista hispànica, ancorada en l’erasmisme, amb els nous corrents del pensament europeu.

    Època
    Il·lustració
    Any
    Tipologia textual
    discurs acadèmic

    Cultivació, eloqüència, estil, gèneres retòrics, mimesi, verba vs. res, erudició.

    Interès de la cultivació lingüística i aspectes problemàtics a Espanya. Obscuritat lingüística, manca d’encert en l’ús de la llengua. Cerca dels “prínceps de la llengua”, a efectes de la imitatio. “Algarabía” en comptes d’eloqüència. Classificació de l’eloqüència per estils i gèneres, amb tot d’exemples d’escriptors hispànics. Dificultat d’ajustar el judici, la relació entre el que es vol dir i el que es diu, definició de vertadera eloqüència. Relació entre eloqüència, raó humana i coneixements o erudició. Separació entre Espanya i la resta d’Europa per causa de la manca d’eloqüència pàtria. Falsa eloqüència espanyola. Progrés indubtable del coneixement, de la mà de l’eloqüència i la crítica. Problema espanyol de l’ús, no de la llengua en si. Vindicació de la noció de Republica literaria.

    Interès per la relació que defensa entre eloqüència i conreu d’una llengua en particular, i per tant, per la història de la pròpia llengua. Referència important a escriptors i erudits d’àmbit espanyol, en relació a la seua relativa eloqüència, ordenats per gèneres retòrics: (esmentats ací per ordre d’aparició) Pedro Juan Perpiñán, Hernando del Pulgar, Juan de Vergara, Juan de Ribera, Nicolás Antonio, Juan Lucas Cortés, Antonio de Solís, Manuel Martí, Alexio Venegas, Fernán Pérez de Oliva, Pedro Ciruelo, Antonio López de Vega; Diego de Mendoza, Juan Marquez, Diego de Yepes, Pedro de Rivadeneira, Luís Muñoz, Hernando del Pulgar, Gonzalo de Argote y Molina, Josef de Pellicer, Florián Docampo, Lorenzo de Padilla, Juan de Mariana, Gerónimo Zurita, Antonio Agustín, Diego Saavedra Fajardo, Antonio de Fuenmayor.

    Aristòtil, Ciceró, Marco A. Mureto, Pere Joan Nunyes, Quintilià, F. Sánchez de las Brozas, Joan Lluís Vives.

    Manuscrits i edicions

    Oración que exhorta a seguir la verdadera idea de la eloqüència española, València: A. Bordázar, 1727 // A: Cartas de don Nicolás Antonio, de don Antonio de Solís y de don Cristóbal Crespí de Valldaura, con una breve noticia de las vidas de los dos primeros autores, Lió, 1733 // A: Orígenes de la lengua española, Madrid, 1737 / 1755 // A: Ensayos oratorios, Madrid, 1739 // A: Obras completas, MESTRE, A. i SILES, J. (eds.), Oliva, 1984, vol. II, p. 565-582.

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat
    Amadeu Viana