Vés al contingut

Pròleg a La cruel Casandra

Cristòfor de Virués (València, 1550-1614) va ser poeta, dramaturg i militar. Fill del metge Alfons de Virués, amic i corresponsal de Joan Lluís Vives, va créixer en un ambient cultural: el seu germà Jeroni, metge i poeta, va ser membre de l'Acadèmia dels Nocturns; el seu germà Francesc, teòleg i poeta; i la seva germana, Jerònima, una reconeguda llatinista. Com a militar, va participar en la batalla de Lepant i en les campanyes del Milanesat, i va assolir el grau de capità.

    Època
    Barroc
    Any
    Tipologia textual
    pròleg

    Tragèdia: finalitat moral; fusió d'elements clàssics i de l'època; "dulce gusto"; novetat ("moderno uso").

    El pròleg presenta la tragèdia de La cruel Casandra, que va aparèixer dins les Obras trágicas y líricas del capitán Cristóbal de Virués (Madrid, 1609) juntament amb composicions líriques i quatre tragèdies més: La gran Semíramis, Atila furioso, La infelice Marcela i Elisa Dido. Virués comença fent un gran elogi de la virtut per recalcar la funció moralitzadora de la tragèdia, ja que planteja La cruel Casandra com una manera de preservar la virtut i combatre el vici. El missatge moral es mostra a través del "dulce gusto", resultat de combinar elements clàssics i coetanis. També reivindica el caràcter innovador del seu teatre.

    Per Virués la tragèdia té una funció moralitzadora: ha de servir per preservar la virtut, ja sigui mostrant exemples de conductes morals o bé exemples, com en el cas de La cruel Casandra, de conductes immorals. En conseqüència, la tragèdia, "cortada a la medida / de ejemplos de virtud", s'haurà d'elaborar d'acord amb aquesta finalitat.

    Mostra la voluntat d'aconseguir una escriptura renovadora i al mateix temps respectuosa amb les regles de la tradició clàssica. Tot i que no especifica quins, proposa una fusió d'elements clàssics i coetanis per mitjà del "dulce gusto": "viene acompañada [La cruel Casandra] con el dulce gusto, / siguiendo en esto la mayor fineza / del arte antiguo y del moderno uso." El "dulce gusto" sembla relacionable amb el tòpic horacià de l'utile-dulce, que Virués també recull al pròleg adreçat al Discreto lector.

    Com en d'altres pròlegs —el Discreto lector, el pròleg a La gran Semíramis—, reivindica la novetat de les seves tragèdies, que introduirien un "uso / que jamás en teatros españoles / visto se haya, sin que a nadie agravie."

    Aristòtil; Sòcrates.

    Manuscrits i edicions

    Martín, Alonso. Obras trágicas i líricas del capitán Cristóbal de Virués. Madrid, 1609. // Sánchez Escribano, Federico y Porqueras Mayo, Alberto. Preceptiva dramática española del Renacimiento y el Barroco. Madrid: Gredos, 1972, p. 153-154 [fragment] // Ferrer Valls, Teresa. Teatro clásico en Valencia. Fundación José Antonio de Castro, Madrid, 1997, pp. 145-146*.

    Poètiques on-line
    Investigador encarregat