Vés al contingut

In suum Christi Triumphum pralectio, quae dicitur Veritas

Joan Lluís Vives (València, 1492 – Bruges 1540), humanista i filòsof, que repartí la seua vida entre París, Lovaina, Oxford o Bruges, és conegut per la seua obra sobre la reforma del coneixement (De disciplinis, 1531). Autor també de diferents assaigs sobre la interpretació de la fe cristiana (De veritate fidei, 1543, etc.) i l’organització social i política (De Europae statu ac tumultibus, 1522; De subventione pauperum, 1526), fou abundantment llegit per l’Exercitatio linguae latinae (1538).

    Època
    Renaixement
    Any
    Tipologia textual
    comentaris a una obra literària

    Veritat, fingiment; virtuts, engany, vicis; creació, bellesa, bé.

    Comparació entre la veritat i el maquillatge de les dones. Descripció, amb finalitats educatives, del maquillatge femení com a dissimulació perniciosa. Descripció, per contrast, de la bellesa (immaculada) i del bé, en relació a Déu. Queixa del bé i la bellesa (la “veritat”) per les dissimulacions a què l’ha sotmès la contemporaneïtat.

    Text molt important per copsar les relacions entre literatura i veritat en el Vives més teòric i preocupat per la moral.

    Aristòtil, Boeci, Ciceró, Sant Jeroni, Plató.

    Manuscrits i edicions

    In suum Christi Triumphum praelectio, quae dicitur Veritas fucata, dins Opuscula varia, Lovaina: Martens, 1519 // A: Opera, vol. II, Basilea: Episcopi, 1555 // A: Ioannis Lodovici Vivis Valentini Opera Omnia, distributa et ordinata in argumentorum classes praecipuas a Gregorio Maiansio, Valentia Edetanorum in officina Benedicti Montfort, 1782-1790, vol. VII, p. 100-108 // A: Matheussen, C., Fantazzi, C., George, E. (eds.), Early Writings, Leiden: Brill, 1987, p. 66-83.

    Bibliografia específica:
    Poètiques on-line
    Investigador encarregat
    Amadeu Viana