Annotations per a entendre alguna cosa de l’arte poetica d’Aristotil

Apunts presos en català, castellà i llatí. El redactat és inconnex i això fa que costi molt d’entendre alguns passatges.
La interpretació que fa Núñez del dictat aristotèlic es centra sobretot en examinar la tragèdia i les seves parts i espècies; presta especial atenció a la faula (“maranya”) tràgica, de la qual en comenta, al seu torn, les parts i les variants. La preferència per la tragèdia l’explica el mateix comentarista en establir que la finalitat externa de la poesia és alegrar o plaure i que la tragèdia és l’espècie que més delecta. Considera que Homer hauria estat el pare de la tragèdia.

Entén que la finalitat interna de la poesia és imitar i que és més important imitar la història (les accions) que no els caràcters.

Explica que la poesia hauria evolucionat del llenguatge al·legòric dels versos òrfics al llenguatge corrent amb trops que haurien començat a emprar els primers tragediògrafs.

Distingeix la sàtira grega de la satura dels llatins.

Núñez fa servir sovint altres obres aristotèliques - Física, Tòpica, Ètica, Retòrica - per aclarir o confirmar el sentit de passatges. També demostra conèixer les opinions d’alguns altres comentaristes de la Poètica com Castelvetro i Vettori.